divendres, 13 d’abril de 2012

SI ESPANYA ENS ROBA, GUARDEM NOSALTRES ELS DINERS

Vuit empresaris i autònoms catalans es declaren insubmisos fiscals i han pagat l’IVA corresponent a la liquidació del primer trimestre de l’exercici 2012 a l’Agència Tributaria Catalana enlloc de fer-ho a l’espanyola. Reclamen que “els impostos que es paguen aquí es quedin aquí” en resposta a l’espoli fiscal d’Espanya envers Catalunya. Aplegats en la plataforma independent Diem Prou! compten ja amb el suport d’una trentena d’ajuntaments entre d’altres.
“Ha acabat l’època de les reivindicacions i comença la de l’acció”, diuen. Però fonts de l'Agència Tributària Catalana han assenyalat que no correspon a aquest organisme fer-se càrrec de l'IVA, per la qual cosa deixaran en dipòsit el pagament dels tributs i posaran en coneixement d'Hisenda el cas d'aquests empresaris perquè sigui l'executiu espanyol qui determini què fer.
Novament, sigui aplaudida o criticada l’acció, la societat civil s’avança a la política i comença a fer camí mentre els organismes públics es passen la pilota uns als altres. Els d’aquí diuen que han de ser els d’allà qui aportin la solució; els d’allà dictaminaran el de sempre: per ells; i els d’aquí, com sempre, a obeir.
Un, entrat ja en anys, evoca l’època del servei militar obligatori. No vaig gaudir dels pebrots suficients per declarar la meva insubmissió, però vaig trobar la meva pròpia protesta en la prestació social. Tretze mesos de treballs socials a la Fundació Montserrat Montero per a disminuïts mentals. No hi vaig aprendre de fusells, ni tancs, ni tan sols a utilitzar la força com a mitjà dissuasori. Però, de valorar el veritablement important en vaig rebre un curs accelerat.
Recordo la persecució i les adjectivacions envers els insubmisos: els sonats, els il·legals, els antisistema... Sí, però van ser ells qui van fer possible que uns quants primer, i molts després gaudíssim d’una manera diferent de regalar el nostre temps. Més tard la mili va ser abolida, professionalitzant l’exèrcit. Ceuta i Melilla queden lluny i les converses repetitives als sopars sobre batalletes, ja no es produeixen. Farien bé les generacions d’avui de no oblidar que respiren tranquil·les gràcies al moviment de la insubmissió d’aquells dies.
Ara, un nou moviment insubmís, aquest cop fiscal. A ben segur estan sonats, actuen al.legalment i contra el sistema. Però el temps, al igual que en el cas mili, els donarà o traurà la raó. Però, mentre en el servei obligatori la decisió era unilateral de la política espanyola, aquest cop veurem com es posiciona la catalana: de nou respostes pel peix al cova, o qui té el cova ara es quedarà sense el nostre peix amb reaccions més valentes?
Com deia Alexis Tocqueville: “en una revolució, com en una novel·la, el més difícil és el final”.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.