dimarts, 14 de febrer de 2012

/\/\/\/\/\_______ , 21 Kilòmetres?

Quaranta-vuit hores després de la Mitja Marató de Granollers hem de lamentar una nova víctima per mort sobtada, producte de l’esforç? Un jove de 32 anys i veí de Les Franqueses, José Luís J.B, va caure fulminat en acompanyar al seu fill a una visita a la Mútua del Carme de Granollers. Tot i ser en un centre mèdic, les assistències no hi van poder fer res. Segons els metges que el van atendre, no es pot assegurar una relació directa entre aquesta mort i el sobreesforç de la carrera. Sembla ser que el jove feia esport amb assiduïtat i no era la primera vegada que corria els 21 kilòmetres de la Mitja.
La mort sobtada és una aturada del cor sense cap símptoma previ. Les causes més comunes poden ser diverses malalties congènites o adquirides. Segons dades, a Europa cada any moren per aturada cardíaca 400.000 persones, és a dir 45 cada hora. D’aquests un petit percentatge són persones que fan esport habitualment i tot i els continuats estudis, avui en dia moltes patologies que condueixen al desenllaç fatal són d’una gran dificultat per a la detecció precoç. O no estava degudament vigilat Dani Jarque?
Evidentment l’única forma de minorar al màxim els possible riscos de la practica esportiva és la prevenció. Els exàmens habituals abans d’iniciar-se en qualsevol activitat que requereix d’esforç físic no han de ser menors a una analítica, una electro, o millor un ecocardiograma, i una prova d’esforç. Fetes aquestes ens podran donar per vàlids per a la pràctica esportiva i marcar quines pautes són possibles segons el nostre estat. Una altra possibilitat és que ens desaconsellin fer esport.
Ara bé, tot i el condol i acompanyament que s’ha de mostrar davant la pèrdua de qualsevol ser humà, val a dir que en cap cas aquests fatídics casos han de posar en dubte els beneficis de la practica esportiva, inclús en la seva vessant competitiva. Fer esport és saludable, i aquí ni un dubte. 
Sempre escolto el meu cor: tic,tac,tic,tac... El rellotge perfecte que marca el temps del meu cos. M’han dit que el tinc bé, ell sembla estar bé, ningú m’assegura que està bé del tot. Un dia fent esport pot deixar de fer aquest soroll tan característic; doncs res, havia de ser. No estava previst, estava tot previst per què no passés, haurà passat. Però igual que no renuncio a anar pel carrer per no ser atropellat per un vehicle, no puc deixar de córrer per si decideix deixar de “tictacjar”. Fer esport em va bé pel físic però sobretot també em posa a lloc la ment. I si un dia la fatalitat se les agafa amb mi, vull que sigueu conscients que marxo tranquil: prefereixo haver estat la seva víctima corrent que assegut en qualsevol sofà bevent cervesa i fumant. Tot el temps anterior haurà estat millor.
Estic segur què allà on sigui, si era esportista habitual, en Jose Luís pensa igual. Així què, fes esport però abans visita al metge i després sigues conscient dels teus límits .
Salut

1 comentari:

  1. En dic isma J.B soc el germa, de jose luis, el meu germa feia esport avitualment, i els temps que va fer a la mitja van ser normals als seus registres, el diumenge a la nit va estar a casa i amb normalitat va treballar tant el dilluns com el dimarts, que va anar a casa dels meus pares a argentona, on va dinar amb tota la familia va anar a les 4 de la tarda amb el seu FILL al pediatre i allà li va donar un mal al costat, no van poder fer res, i sabem que els metges van fer per ell tot el que varen poder, desde aqui agrair totes les mostres d'anim rebudes.
    Gracies a tothom

    Isma Jimenez Beltran

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.