dissabte, 25 de febrer del 2012

AIXECAMENT CONTRA EL REI

Darrera el cas Nóos, de suposat enriquiment il·lícit del Duc de Palma, s’amaga també un interès d’abolir la monarquia espanyola. Un munt d’ismes s’han revoltat de nou i amb l’arc, ple de fletxes carregades de paraules enverinades, incideixen en un canvi que es suposa millor, apuntant al cor de la definició de monarquia parlamentaria.
Iñaki Urdangarín, avui haurà de comparèixer davant el jutge.“La meva intenció és aclarir la veritat dels fets, la declaració d’avui ajudarà a fer-ho, vinc a defensar el meu honor”, ha dit. No és moment, encara, de negar el seu honor, però les informacions i documents publicats, així com el mateix comportament del Rei i la seva família, intueixen que li serà més fàcil declarar incapacitat mental transitòria o haver actuat sota efectes de qualsevol estupefaent que innocència.
I sabedors del moment de debilitat de Sa Majestat, en què els súbdits assisteixen atònits al descrèdit, les tropes contraries s’han aixecat en armes i avancen disparant l’argument de la corrupció per veure la desitjada invasió del castell de la Zarzuela i enderrocar a Juan Carlos I, Rey de España.
El sobirà, lluita i crida als quatre vents, animant a les seves tropes, que “qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada segons la llei. La justícia és igual per a tots”. Urdangarin sembla haver-lo escoltat i, tot i el privilegi de gaudir de la possibilitat d’arribar fins a les portes del jutjat en cotxe, ha decidit fer-ho a peu com qualsevol altre imputat, per cert imputat qualsevol que tot i ser igual a ell no hauria disposat d’aquesta possibilitat.
La corrupció d’un dels membres de la família reial com argument per demanar la seva desaparició, sembla fluix. Precisament aquest no té ni la sang blava! Hi ha un munt d’arguments, de major transcendència, que es poden posar a disposició del manual contra la monarquia hispànica.
L’historia explica què la majoria de monarques han governat ostentat el poder absolut, de vegades sobre la base de la suposada divinitat, i la més absoluta imposició, autoritarisme i violència tot disposant dels més impensables privilegis. Recorda a una dictadura no massa llunyana que volem superar.
L’etimologia ens diu que monarca ve del grec μονάρχης (un, singular) i de  áρχων (governant) i significa un únic governant absolut. Si definim democràcia, com una forma d'organització de grups de persones amb la característica predominant de què la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, qualsevol fórmula de barrejar els dos mots, monarquia i democràcia, etimològicament és inviable.
La legitimitat dels representants en una democràcia la confereixen les diferents formes de participació directa dels ciutadans. A Espanya mai s’ha articulat una votació per instaurar la monarquia parlamentaria.
La declaració dels drets humans rebutja clarament la desigualtat fonamentada en els orígens de l’individu mentre que el tron és hereditari i suposa que el primogènit de Sa Majestat és qui disposa de més meritocràcia per ocupar aquest càrrec. El príncep Felip serà el proper rei d’Espanya, sí o sí.
La igualtat de gènere és negada o posada en dubte. El rei sempre ha de ser masculí o en el millor del casos la dona ho pot ser sempre i quan no hi hagi descendència masculina, renunciant  fins i tot a la llei del més gran com a succesor. Les dos infantes Elena i Cristina són majors que el príncep Felip, però ell serà el rei, sí o sí.
Nega el dret a l’autodeterminació dels pobles ja que és el garant de la unitat nacional davant la divisió territorial. Catalunya i el País Basc ho tenen magra.
El debat monarquia o república s’hauria de moure en el terreny dels valors de la democràcia i els drets humans, en cap cas en àmbits de corrupció o despesa. I és que, ¿hi ha qualsevol de nosaltres que asseguri que amb molts dels polítics que ens representen actualment, el president de la República no es posaria un sou extremadament alt amb unes dietes exagerades i no acabaria sortint en qualsevol notícia de corrupció?. Això sí, seria escollit pel poble, no gaudiria d’un càrrec vitalici i hereditari i podria ser tan home com dona, fins i tot potser, i és molt suposar, deixaria parlar al poble sobre divisió territorial . Això és el que marca la diferencia entre opcions.
Su Majestad el rey Don Felipe de Borbón, si o no?
Salut 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.