REFORMA LABORAL

La primera conseqüència de la nova Reforma Laboral presentada pel govern espanyol no es farà esperar: augment de les llistes de l’INEM. En un anterior article ja mencionava la meva personal previsió d'atur per a aquest any en qualsevol moment: uns 5.800.00 aturats. Mariano Rajoy va pronosticar fa pocs dies que durant aquest any continuaria en ascens, ell coneixia abans que ningú els canvis. Ara, a esperar una vaga general i la tensió social que tan de favor farà a la situació actual.

El titular destacat en tots els mitjans de comunicació és el de l’abaratiment de l’acomiadament. Perdoneu, però continua essent car! Em podeu començar a insultar, posar-me les etiquetes que us sembli, però en el tema del contracte laboral la meva posició és la de l’acomiadament a cost 0, marcant molt clarament la línia vermella de les rescissions per motius racistes, de discriminació de gènere, tendències sexuals... O no és el que demanem tots pels directius d’entitats financeres rescatades amb fons públics?

Raonaments per aquest posicionament n’hi ha:

1.- Crec en la responsabilitat individual

2.- Millora la meritocràcia

3.- Aporta major flexibilitat i mobilitat al mercat laboral

4.- L’empresa no ha de fer un pla d’estalvi pel treballador i el què si hauria de fer és pagar millor mensualment pel treball

5.- Si el treballador té dret a rescindir el contracte a cost 0 per ell, per motius tan respectables com una millora salarial en un nou lloc de treball, l’empresa no ha de disposar del mateix dret?

6.- Per què dos anys de prestació i una quantitat important de diners de cop a la butxaca no és la millor manera d’incentivar la recerca d’un nou treball.

Però entenent que venim d’on venim, estaria disposat a adaptar el model Austríac d’aportació diferida a la nòmina en una espècie de fons d’estalvi que fins i tot permet no perdre els drets d’antiguitat en el supòsit d’un canvi d’empresa.

Però no vull caure en la trampa dels qui s’agafaran només a l’abaratiment de l’acomiadament com a única proposta de la reforma. M’agradaria pensar que aquesta surt amb la intenció de frenar, a la llarga, la destrucció de llocs de treball i millorar la condició dels treballadors durant la prestació dels serveis dins l’empresa.

Al meu entendre, un lloc de treball consta de tres fases: entrada, estància i sortida. Cert és que la sortida pel treballador ha empitjorat en el dret a indemnització, però dona la impressió que es facilita l’entrada i es millora l’estància. Fins i tot es proposa un acompanyament en la sortida: acompanyament en acomiadaments de més de 100 treballadors, nova forma de contractació bonificada per a Pimes i autònoms, bonificació per a joves menors de 30 anys i aturats de llarga durada, bonificació femenina, només dos anys pels contractes temporals, formació obligatòria a càrrec de l’empresa, contracte de formació, conveni d’empresa per sobre del col·lectiu, mesures contra el frau en l’atur, els directius de banca sancionats no rebran indemnitzacions...

Aquesta reforma laboral, agradi o no, ens acosta a Europa i no oblidem que actualment els que marquen les directrius espanyoles són ells. Ara haurem d’esperar tot el que resta d’any i el començament del proper per comprovar si l’augment de la taxa d’atur inicial què provocarà és un pas enrere per donar-ne dos endavant, o no.

PD: els sindicats ara protestaran, voldran que tothom surti al carrer, amenaçaran amb una vaga general. Però on han estat tot aquest temps? Llepant el cul a l’amic Zapatero. I senyors sindicalistes, de raons per muntar-la grossa n’hi ha hagut i moltes. S’han adormit cobrant per fer ERE’s, menjant de la mà de qui governava i fent servir el discurs de la responsabilitat davant la situació. Ara que qui governa és el PP, tot canvia oi?

Salut