26.300 EUROS CONTRA LES RETALLADES

De l’extrema situació de crisi que està provocant en tants la més absoluta pobresa i a tots retallades en les prestacions assegurades, només en sortirem pel nostre propi esforç. La societat no pot esperar que l’ajudin ni els poders ni els poderosos, ni tan sols que ens ho solucioni una política immersa en la més absoluta improvisació davant una situació que la supera. Ara, més que mai, hem de ser tots i cadascú de nosaltres els que ens arremanguem i ho fem possible. Ara, més que mai, paraules com solidaritat, altruisme, companyonia, unió, en definitiva amor al similar, són el camí per suplir les mancances provocades per un deteriorat sistema i evitar en la mesura del possible l’augment de les diferencies, les injustícies i la debilitat de persones amb noms i cognoms.

Aquest dimarts en el marc de les instal·lacions de l’Hospital de Granollers es va fer entrega del primer donatiu destinat a la Unitat de Cures Pal·liatives i fruit de la iniciativa ciutadana al voltant de la Mitja Marató de Granollers “els 21 els correm pel Toti i per tots els que ens han deixat i lluiten contra el càncer”. 26.300 euros que serviran per adquirir material tangible que millori la funció assistencial dels malalts.

Aquests diners han estat recaptats en una de les moltes activitats que el dinamisme social ha creat al voltant de la proposta. Gran Centre Granollers, l’associació de comerciants del centre de la ciutat, en col·laboració amb la Caixa ha posat a disposició de l’Associació d’Amics d’en Jordi Vinardell, promotora d’aquesta acció solidaria, el 5% de l’import de les compres fetes a través de la seva targeta durant la campanya de Nadal.

I no s’acaba aquí. El proper 25 de març a les sis de la tarda, en un acte de cloenda obert a tothom, es farà entrega de la resta de diners. A l’Hotel Granollers es farà un repàs al que ha estat aquest moviment cyan, color de la samarreta protagonista de tot plegat, en record de l’amic Toti i contra el càncer. La xifra sumarà a l’anterior i visualitzarà el que entre tots som capaços d’assolir.  

De l’emotiva senzillesa de recordar a un amic, víctima d’un tumor cerebral, va sorgir una simple idea. D’una simple idea ha nascut un inesperat compromís social. Del gratificant compromís social n’ha sorgit un ajut a la millora d’un servei que acompanya a malalts i familiars en els moments de màxima crueltat. No és suficient, però què més es pot demanar?

Doncs que aquestes mostres d’esforç general es vagin repetint arreu, sumant a les ja existents, i serveixin per pal·liar la precarietat d’una situació cada cop més complicada. I una reflexió final extreta del seguiment d’aquesta proposta: la gent necessita ser protagonista de l’acció, cada un amb les seves possibilitats, i no tan sols ser qui paga la mateixa. Però d’això en parlarem un altre dia.

Com deia Gandhi: “el que fem és poc important, però és molt important que ho fem”.

Salut