dimecres, 22 de febrer de 2012

TARONGES I PORRES

No m'agrada la violència gratuïta
Benvolguts valencians,
sempre us he mirat amb certa animadversió, desafecte i llunyania. Us he negat, depreciat i fins i tot insultat. Em sentia correspost en aquests sentiments. Catalunya i Valencia, valencians i catalans, dos pobles enfrontats darrerament. És evident que les diferències no es poden esborrar en un sol dia, ni en dos... però avui em noto més proper que mai a vosaltres. A ben segur que us seguiré mirant de reüll, dubtant de vosaltres, anant de cara per no donar-vos l’esquena. Ara bé, quan la crueltat de la imaginació es torna realitat, la realitat nega la imaginació. Més d’un cop us hauria fotut amb un garrot al cap però ara que he vist com es fa, no em fa ni puta gràcia.
Els cops i les vexacions per part dels mossos a la gent de Plaça Catalunya em feien mal a mi. Eren dels meus, eren catalans. Ara, i per sorpresa pròpia, l’actuació policial envers vosaltres, també. Però si no sou dels meus! Aquests, no son aquells que sempre s’han significat com a anticatalans?... Us reconec així, però la injustícia, la intolerància i l’abús de poder sempre despertaran en mi indignació, independentment de qui en sigui la víctima. I els vostres joves han estat víctimes.
Víctimes d’un ordre públic malentès; d’una comparsa que s’ha excedit a l’anar disfressada; d’uns governants que per acció o omissió acaben imposant la seva força com a justificació d’unes paraules que ja no justifiquen res; d’uns quants que us volen callar per no saber què dir; d’un grapat que volen imposar la força pública a un públic que té la força.
Una part de la vostra gent ha estat esclafada per uns representants amb porra que haurien de ser al vostre servei. Els hi heu explicat que encara que la transferència és del “Ministerio del Interior”, sou vosaltres, i molts com vosaltres, qui els paguem? Algú els ha explicat que avui són uns joves qui protesten i que demà potser els tocarà a ells? Quan no hi hagin diners pels cóssos policials, que no n’hi hauran, i surtin a protestar per no gaudir de la seguretat necessària per fer la seva feina, haurem de sortir nosaltres amb cassoles i paelles per tornar a l’ordre públic que avui defensen? Quina sort tenen que no hi hagi ningú que els  tracti a ells demà com a alguns de vosaltres fa unes hores.
N’hi ha que ni tan sols podrien entrar a presó per ser menors d’edat. I no us creieu el discurs fàcil: tots són d’esquerra radical, violents i contraris al sistema. Jo podria fer el mateix: no hi cap policia bona persona ni polític què no sigui corrupte. Molts només demanaven calefacció i una educació pública vàlida.
Avui alguns han fet servir als cóssos de seguretat amb la intenció de fer callar a un grapat de joves que protestaven. Qui ens assegura que demà no haurem de protestar nosaltres i serem víctimes de represàlies a cops de bastó?  
Ordre públic sí, seguretat ciutadana sí, però abús de poder mitjançant la violència, NO!
Tenim dret a fer escoltar la nostra veu, agradi o no a qui dirigeix als de les porres.
PD: i més tard, recordeu qui ha estat l’únic que no ha posat en dubte el possible excés en l’actuació: el vostre president, Alberto Fabra.
Salut

1 comentari:

  1. Els agressors de plaça Catalunya, també eren catalanns no cal oblidar-ho.
    D'altra banda, tu, fins ara, també has cregut en el discus "fàcil" de què tots els valencians eren...

    ResponElimina

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.