Anònim
La meva dona, al ser la meva em pertany no? Què collons nous models socials! Què significa tot això del nou rol de l’home? Quina importància té que siguin més a les universitats, que ocupin alguns llocs de responsabilitat i poder o gaudeixin d’independència econòmica? En l’últim instant la força física és al costat del cos masculí, i aquest el tinc jo.
Ja ho deia el meu avi: “Dama al carrer, criada a casa i puta al llit”. I així ha de ser. La meva dona ha de fer-me quedar bé davant els amics, vigilar de la casa com un gos de guarda i satisfer totes les meves necessitats sexuals quan JO vulgui i com JO vulgui. O és que no sóc JO qui porto els diners a casa?
Mentre els meus antecessors sortien a la caça, elles guardaven de la llar i els fills. En totes les civilitzacions el poder estava en mans d’homes, homes què en cultures actuals encara gaudeixen de varies dones a la vegada. Fins i tot havia existit el dret de pernada, aquell en què el senyor podia gaudir dels serveis sexuals de la plebea a un pas del matrimoni. I per què hem d’acceptar canvis si l’historia ja ens ho ha explicat? No anem contra natura!
Sí, és meva. No m’agrada que surti amb amics, què gaudeixi de relacions socials apartades de les meves. No pot treballar, per això ja hi sóc jo; la seva responsabilitat és que jo trobi el plat a taula i els nens dormint. I sobretot que no em faci sortir la gelosia al mirar d’altres i entengui els meus canvis d’humor degut a l’estrès diari. Ep, i sense protestar!
A vegades haig de fer com els antics professors als més petits, castigar-la o pegar-la. Només un petit insult la sol tornar al seu lloc. Si es nega, una petita bufetada amb la mà oberta la fa reaccionar. I consti que no li vull fer mal però està avisada i ja sap que si em supera la histèria puc fer qualsevol cosa; al final sempre em queda la possibilitat de declarar un trastorn mental transitori. I tinc dret no? És meva no?
Comentari 1:
Jaume Borràs l’ignorant ignorat
Vés a la merda!!!
 |
| NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.