Observo dues portades de la propera entrega del llibre de Geronimo Stilton, la rata més de moda, i penso que m’estan posant a prova. Intueixo una juguesca d’aquelles típiques del diari on es posa en entredit la meva capacitat per trobar les set diferencies.
Ràpidament en veig una. No pot ser, és massa evident, però la comptabilitzo. La senyera, de la parada de llibres d’un carrer qualsevol per Sant Jordi, desapareix en una de les dos. Una, encerclada.
Continuo, ràpidament en trobo una segona, d’una senzillesa que em comença a ser especialment molesta i sospitosa. És de nou la senyera que desapareix de la cúpula d’una parada. Bé, l’encerclo i a continuar. A vegades vaig massa enllà i veig fantasmes on no n’hi ha.
Busco, rebusco, torno a buscar. Els llibres, les cares, les ulleres, la faldilla o els pantalons. Res. Experimento un inici de pujada de temperatura d’aquell que t’escalfa les parts íntimes però no de plaer sinó de mala hòstia.
L’edifici de darrera, les finestres, 1,2,3,4,5,6.... Hi són totes a les dues. Miro els arbres, els terres ... i esgotat penso que tenia raó al principi. Miro el títol i la sospita es mostra com una evidència: la senyera ha estat eliminada de la versió en castellà.
M’emprenya que fins i tot per motius merament comercials s’arribi a eliminar un símbol democràticament acceptat com és la senyera. Però parla molt del que esdevé una realitat més estesa del que seria desitjable: a Espanya molesta tot allò que olora a català. Fins i tot en Geronimo Stilton renega de presentar-se a Espanya amb la senyera!
Mentrestant nosaltres, com sempre en el paper de rates, a demanar un pacte fiscal que no ens donaran per acabar negociant un acord que recordarà un formatge d’aquells plens de forats. Finalment tots els polítics, que ens consideren tontos i mansos, ens el voldran vendre com la gran solució a un dèficit fiscal que esdevé actualment un robatori legal. Els d’aquí traient pit per el que s’ha aconseguit, els d’allà fent bandera del molt que ens estimen i ens donen.
Per qui no conegui els llibres d’aquest personatge algunes pàgines són plenes d’olors; en el nou la portada fa molta pudor a merda.
Però no ens equivoquem: si hagués estat la bandera espanyola la present en una portada també hauria estat eliminada en la versió catalana. Nova demostració de què el model actual de les relacions està absolutament caducat.
Salut
Jaume, m'encanta aquest joc de les diferències i ho trobo flipant. També m'agrada la teva reflexió... però en aquest cas concret, i tenint en compte que la colecció original és italiana, ¿no serà que la edició catalana ha estat molt brillant a la hora de adaptar el llibre a la seva pròpia cultura? Potser no, eh?
ResponEliminaDoncs NO!) Tens raó. He fullejat el llibre i la sinopsis i la història se centra en Barcelona i el Dia de Sant Jordi. Així que, m'empasso el comentari anterior i et dono la raó amb total adhesió !)
ResponEliminaBona reflexió! El detall d'aquest simple ratolí és la millor mostra de la utopia de l'Espanya plurinacional. Ens conviden a marxar, i ens hem de servir d'aquests exemples que gentilment ens cedeix Espanya per convèncer els que encara en dubten. Et deixo també el meu article http://superviventcatala.blogspot.com/2012/02/un-ratoli-descatalanitzeu-lo.html. Salut i enhorabona!
ResponElimina