FERRALLA ABANS QUE MACARRONS

Sopant a casa d’amics. No ho havia vist. Al preguntar que era allò la resposta era un nom propi que ho embolicava com a obra d’art. A ben segur ho era, em declaro ja fa temps negat per entendre segons quin art. Varies línies amb lletres de l’abecedari i en diferent grandària posicionades una sota l’altra. Vaja, el típic cartell de l’oftalmòleg. No era similar, era clavat. Això sí, en un paper de qualitat i segurament una tinta especial. I el més important, la signatura que el convertia en obra d’art. Jo, l’únic que hi vaig saber apreciar era que els meus ulls anaven cada dia a menys.

Ahir es va inaugurar a la Plaça Sant Miquel de Barcelona, el monument Homenatge als Castellers d’Antoni Llena. Observant l’obra d’art estrenada encara sóc més conscient de la meva ignorància en el moment de valorar-la. Una torre cilíndrica de 30 metres d’alçada i realitzada a base de fines branques d’acer entrellaçades a través de nusos. Una ullada en la llunyania pot transportar tímidament la ment a la formació d’un castell, però si haig de dir la veritat em recorda més l’entrellat metàl·lic que envolta un tap de cava. Potser no deixava clar l’Ajuntament a què anava dirigit l’homenatge?

Un cop superat el desencís provocat per la incapacitat comprensiva personal d’una obra d’art, encara em provoca major rebuig la meva absoluta nul·litat per digerir el seu cost. 25.800 euros d’honoraris, 30.000 de la base i 650.000 del taller d’escultura; total 705.800 euros. Emprenyat em surt la vessant més radical i penso: tant costa la protecció malgirbada d’un tap de suro qualsevol? A quin preu està l’acer? Qui collons és aquest taller d’escultura d’honoraris excessius? Un monument als castellers ha de gaudir d’un pressupost més elevat que el de totes les colles de la ciutat?

A ben segur aquests diners formen part del que els tertulians i polítics en diuen la xocolata del lloro. A tall d’exemple, i de manera simplista i fins i tot demagògica: amb aquesta quantitat invertida es podrien haver comprat per exemple aproximadament 705.000 kg de llenties, d’arròs, el doble de macarrons... i donar-ho al Banc dels Aliments. Però no, ens ho gastem en un munt de ferralla i aquesta fundació benèfica ha de fer crides a la ciutadania per donar resposta a les necessitats actuals d’un munt de gent necessitada. Acabem pagant per aliments i ferralla. Què fàcil és parlar de xocolates i lloros quan no s’ha de dependre d’ajuts!

Fins els collons del malbaratament dels diners de tots, que equivocadament hem posat en mans d’alguns.
Per cert aquesta obra va ser d’assignació directe. No vull continuar pensant...

Si fos casteller desitjaria un monument homenatge a la meva passió. Com a català també. Ara bé, renegaria d’ell ara si el seu cost és aquest i la situació l'actual.

Salut