dimarts, 28 de febrer del 2012

A LA PRESÓ!!!!


Espanya va tancar l’exercici 2011 amb un dèficit del 8,51%, 91.344 milions d’euros amb una desviació sobre el previst del 2,51%. Això significa retallar, si es vol acomplir amb el màxim acordat amb Brussel·les per aquest 2012 del 4,4%, 41.500 milions. Amb el primer pla, de retallades i increment de l’IRPF, el govern de Mariano Rajoy eixugarà 15.000 milions. En manquen 26.500. Serà capaç de ser fidel a la seva promesa de no apujar l’IVA? Segur que no, hi ha un precedent recent. I no només aquest impost; que es preparin fumadors, amants de begudes alcohòliques, els que precisen de benzina, etc...
Segons declaracions de Cristobal Montoro, actual ministre d’hisenda: “,,, els responsables som tots. El govern d’Espanya es fa responsable. Ho arreglarem entre tots.” Simplista forma de depurar responsabilitats aquesta d’esquitxar la merda damunt de tots. Els autònoms saben perfectament que això no és així. Per a ells no serveixen excuses de baixades d’ingressos, augment de despeses o impostos, impagats, interessos de crèdits demolidors o crisi nacional o internacional. Ells son els únics responsables de l’enfonsament de la seva economia empresarial i en el supòsit de caiguda lliure hauran de fer front amb els seus diners, si en queden, i patrimoni, si encara n’hi ha, als deutes generats.
Amb el dèficit fiscal espanyol, govern i oposició en són els màxims responsables, no ho som tots, ho son ells. Uns per acció, els altres per omissió; uns per gastar més del que es podia, els altres per no exercir un sever control; uns per no informar, els altres per deixar ser desinformats.
Uns van ser escollits per dirigir aquesta gran empresa que s’anomena Espanya. En ells va recaure la legitimitat de fer un bon ús dels fons públics que son de tots; els altres van sortir escollits democràticament per fer de garants del bon ús dels diners dels espanyols. Ni uns ni els altres, ni una cosa ni l’altra.
Els números no enganyen, ho han fet pèssimament. Però en política, uns ja són a casa gaudint encara de privilegis, sous i jubilacions, que cap dels parats o jubilats tindran mai, i els altres ens governen cobrant i gaudint d’un munt de privilegis, que cap dels que treballem tenim. Quelcom estem fent malament.
Cristobal Montoro on si que diu la veritat és en això de pagar-ho tots, com sempre. Tots i cadascú de nosaltres haurem de solucionar el merder en què s’han ficat, pagant més impostos o veient com retallen serveis que ells mateixos ens havien presentat com a drets adquirits i innegociables de la ciutadania.
Gestionar els diners públics requereix de molta més responsabilitat que la d’un autònom. A diferència d’aquest, la política no genera cap més conseqüència que la de perdre la butaca i els privilegis. Sembla a totes vistes poc. Potser enlloc de tan currículum de partit, els polítics haurien de presentar llicencia d’autònoms i si fan una mala gestió, conscients que no podran pagar amb diners i patrimonis aquesta ingent quantitat d’euros, a la presó!
Potser exagerem portats per la indignació però a dia d’avui surt massa econòmic malbaratar el diner públic.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.