MALALTIA 1 – BORRATXERA 0,5

Dia 1 després de taxar-ho gairebé tot

Visita mèdica a les 9 del matí. Poc acostumat a acostar-me al CAP, sóc autònom i a nosaltres ja no ens posen a planta sinó a pal·liatius, arribem massa apurats. Espero torn, “Sr. Jaume Borràs, endavant si us plau”. El doctor em parla, l’escolto, m’escolta i em parla. “Res, un refredat”. Agafa paper i llapis i escriu el medicament prescrit. Un xarop expectorant i amb paracetamol. No m’hauria d’haver mirat també? auscultat? saber de la meva temperatura corporal?

Al sortir de l’edifici topo amb una farmàcia 24 hores. Entro decidit a adquirir el beuratge màgic que m’ha de solucionar els símptomes. Agafo torn, torn que en vermell veig que arriba, i em sorprèn que sempre acabi fent cua per tot. Sóc atès per un auxiliar, no un titular, però no necessito consell, necessito el que ha dit el metge. L’envàs cau del pis de dalt. Imagino el líquid en caiguda lliure per la rampa, no haurà perdut la seva eficiència?

Vaig a pagar. Són 6 euros més l’euro del tiquet moderador. I recordo que ho vaig llegir en qualsevol portada d’un diari qualsevol de qualsevol dia. Havíem de pagar per recepta, encara no se m’havia receptat res que hagués de pagar.

Callo i pago. Necessito la beguda màgica per treballar i no vull renunciar al cap de setmana a Viella que ara mateix aniré a pagar a l’agencia de viatges. Camino i diviso el rètol cent metres més enllà. Obro la porta. La noia amagada darrera la pantalla de l’ordinador em mira. M’explico i em dóna la minuta: 125,00 euros. La miro i li pregunto si ja està aplicada la taxa turística de l’euro per pernoctació. Amb l’anterior experiència he après que havíem entrat en la dinàmica de pagar per tot. I m’explica que sí, però que va quedar en només 0,50 cèntims per nit.

M’aixeco content d’haver-me estalviat uns cèntims. Però, i això ja ho té la memòria, em ve al cap l’euro de la farmàcia. Finalment, un cop superada l’alegria del avar, m’emprenyo! El meu Govern ha penalitzat més la salut què la diversió?

I no entenc que per mirar d’aguantar i anar a treballar contribueixi amb un euro a les malmeses arques públiques i per sortir a gaudir i descansar només 0,50 cèntims. No sóc capaç d’acceptar que responsablement miri de seguir en el meu lloc de treball i em facin pagar més que a qui possiblement arribarà de cap de setmana a Lloret en comiat de solter o soltera a emborratxar-se i si hi ha sort, a follar. I que consti que follar està molt bé!

Senyors de CiU i PP,

ni m’agrada la seva aliança ni aquesta decisió. Abaixar-se els pantalons davant el sector turístic rebaixant la taxa prevista inicialment, sota pretext d’un retrocés de pernoctacions, i posar el tiquet moderador a Catalunya o apujar l’IRPF a tota Espanya, és una contradicció. O és que amb menys diners a la butxaca dels consumidors no hi haurà un retrocés en el consum general?

Per cert, Sr. Mas Collell,

vostè va pressupostar 100 milions per aquest concepte de recàrrec al viatger, ara calcula que en recaptarà només 10. Em pot dir d’on agafarà la diferencia? No es preocupi ja li dic jo: de mi, dels meus, de tots els considerats classe mitjana què amb pujades d’impostos, taxes i retallades acabaran fent desaparèixer.

Salut,

què posar-se malalt avui és més car que ahir. Sabeu què, vaig a agafar una bona merda que em surt més barata, i potser fins i tot, amb molta sort, al final acabaré follant.