+5000 ABRAÇADES

16 d’agost a 2 d’octubre. 31 dies d’absència, 15 de renovada presencia.

Ja no ens mirava, ara, mirem com ens mira un altre cop. Va marxar dèbil, ha tornat amb força inimaginable. Adéu desmillorat, benvinguda de bellesa diferent. Últims dies sense somriure, riure ple com sempre, en els últims dies. Es va acomiadar quiet físicament, retorn al córrer virtual. Jornades finals de desengany corrosiu, finalment jornades d’il·lusió reparadora. Sensació de no haver-nos acomiadat ni prou ni tots, alleugeriment d’un comiat llarg i d’aplec total.

Avui és lluny, el notem més a prop que ahir. Va marxar per no tornar mai, mai havia estat més present que ara. Els records en un món inexistent l’han tornat a l’imaginari de tots tal com era, no com ens el va prendre. Un dubtós invent de Zuckerberg ens ha tornat a l’amic.

Cerco la paraula entre paraules, paraula impossible davant la magnitud del significat que necessito escriure. La llengua m’ofereix continents exigus davant la magnitud d’un contingut de tanta grandària. Massa a expressar per una sola expressió escrita, massa a descriure per una sola paraula.

Anoto “alleugeriment” davant la sensació d’homenatge merescut. Escric “felicitat” amb tanta companyonia i mostres de solidaritat. Apunto “goig” al gaudir de la recuperació de la seva imatge en plenitud. Teclejo “responsabilitat” al comprovar que el record i la lluita d’un, s’ha convertit en el record i la lluita de molts. Reescric “il·lusió”, perduda darrerament, davant el repte solidari iniciat. Signo “compromís” davant el desafiament de la proposta o “transparència” per assegurar veracitat en el destí final. Imagino “ajuda”, ajuda que serà necessària, necessitat que desitjo sigui resposta, respostes ja rebudes davant la possibilitat de necessitats.

Crido a l’enemic, ¡Càncer!, em criden de darrera, ¡Som-hi, a per ell!. Em giro, l’exèrcit és nombrós, esperem, els dies ens portaran més reforços. Se sap sol, cada cop es nota més cercat, però vol resistir, ¿quan de temps?. La lluita és i serà llarga però guanyarem. El Toti va ser un dels molts que en el cos a cos va perdre, però, com els altres, finalment ha guanyat en la memòria, allà on mai ens podrà guanyar. El seu record, el de tots, ara ens ha de servir per continuar sense defallir. Són masses els que ens han deixat per rendir-nos; són molts els que continuen lluitant a primera línia de foc; som tots els que podem ser cridats a files en qualsevol moment. Aquesta guerra necessita recursos, el nostre exèrcit requereix d’ajuts. La nostra aportació és una més entre tantes, tantes són poques davant el monstre. I en som conscients, “el que fem és poc important, però és molt important que ho fem”.

Alguns, que ara ja som tots, avui ens veiem obligats a repartir més de 5000 abraçades altruistes i solidaries. +5000, xifra màgica, xifra impensable, xifra que ens ha superat. Per això avui, la Carme, en Juli, el Dani, en Toni, en Martí, en Miquel, en Victor i tants d’altres, ens obrim de braços per oferir més de cinc mil abraçades. Obriu-se, obrim-nos i abracem-nos per fer força.

Faig un últim esforç per trobar-la i finalment escric “AMOR” que, a ben segur, és la que més engloba el que vull descriure i la que més presència ha tingut en el mur. Amor al nostre Toti, amor al Toti de cadascú.

I no em voldria oblidar la més sentida entre nosaltres:

“GRÀCIES”

Salut
Si ets al Facebook dóna suporta a aquesta inicitiva contra el càncer. Clica l'enllaç.
https://www.facebook.com/#!/groups/lamitjapeltoti/?id=233938993321559&notif_t=group_activity