143 Ajuntaments de Catalunya amenaçats de no cobrar de l’estat: el Ministeri Espanyol d’Economia ha amenaçat a 143 ajuntaments catalans de no transferir els ingressos que els hi corresponen per no haver presentat la liquidació del 2010. Aquest no és un fet banal si es té en compte que l’import significa en ocasions fins un 25% dels ingressos pressupostats de molts municipis de tresoreria actualment paupèrrima.
Segons declaracions, “la presentació dels comptes per molts ajuntaments petits es tasca realment complicada davant les realitats de molts organismes locals”. I la de qualsevol de nosaltres també ho és, i si no la presentem a temps, no només no cobrem sinó que ens sancionen.
Intentem fer un acte de solidaritat, potser tenen raó, però immediatament ens hauria de passar pel cap l’existència de Consells Comarcals i Diputacions, anomenats l’ajuntament d’ajuntaments. Els 41 consells i les 4 diputacions ¿no haurien d’haver fet costat als 143 municipis per ser capaços de presentar a temps els comptes?
Cada Consell disposa d’entre 19 i 39 consellers, les diputacions estan formades per 130 diputats, no oblidem tot l’equip de treball de cadascuna, un munt de gent. I, ¿no son capaços d’arribar, entre tots, a temps a la presentació de les obligacions fiscals com fan tantes persones a títol individual o empreses? O no s’han ajudat o els ajuntaments en qüestió no ho han demanat, però sigui per inacció o omissió el que ha sobrat és tanta burocràcia mal utilitzada. Fem resum del que paguem, Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, Estat. I en segons quins llocs hi hem d’afegir corporacions i d’altres. ¿No són masses?
Renuncia a les pagues dobles: no solucionaran res, però és un gest d’agrair davant tants gestos sense agraïment. La dita, “l’educació mitjançant l’exemple és infinitament més ràpida que a través de les paraules”, és ben certa i aquesta renuncia és predicar amb l’exemple. Sol·licitar a funcionaris no cobrar la meitat de la paga extra de Nadal i qui ho sol·licita rebre la remuneració en la seva totalitat, no és ètic.
El Govern així ho farà, el Parlament de Catalunya deixarà de cobrar la propera i l’Ajuntament de Barcelona s’hi apunta. Els únics que han declarat la seva negativa a aquest acte de solidaritat són els presidents de les Diputacions. Veurem que passa amb els Consells Comarcals.
Només un apunt apart, jo proposaria també reduir dietes. Les dietes de desplaçament d’un parlamentari són d’un import mig de 25.000 euros anuals. Si un any disposa de 365 dies dels que 31 són d’agost, 12 festius i 96 de cap de setmana, suposant que treballin tots els altres, el resultant és d'uns 110,00 euros per dia de 226 dies treballats. Si això es dedica a alimentació i desplaçament, ¿on mengen i quin mitjà de transport utilitzen? M’hi apunto!
L’administració pública catalana ha demostrat disposar d’un excés d’institucions, institucions de dubtosa complementarietat, dóna la impressió que es solapen en les seves funcions. La manca d’acompanyament o informació entre elles dignificaria un estudi per suprimir-ne algunes, probablement no totes, però si moltes. Més que mai, el cost de l’excessiva burocràcia administrativa catalana és inassolible pels ingressos públics. I resulta curiós que a diferencia de la realitat del país, en què la classe mitjana és la que ha de patir més retallades, en els organismes públics les institucions del mig, les Diputacions, són les que no en volen assumir una. ¿I llavors es queixen de què se les posa en dubte?
Una dada més, segons estimacions, el cost dels Consells Comarcals a Catalunya és de 556 milions d’euros anuals. Una altra xocolata del lloro, però és que amb tanta xocolata i tants lloros hem quedat enfarfegats.
Hauríem d’anar retallant abans estructures que no sanitat o educació. També seria predicar amb l’exemple per, si és necessari, després actuar sobre aquests sectors de vital importància, una importància que es veuria menys retallada amb els retalls fets abans.
Molts, quan estem sans presentem els papers a temps, ara hem de mirar no posar-nos malalts doncs potser tardaran a curar-nos gràcies a alguns que tot i gaudir de salut i ser molts més, fan tard. Quelcom no estem fent bé.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.