¿CÓRRER ÉS DE COVARDS?

Granollers a 6 d'octubre del 2011

Molts de vosaltres heu començat un programa d’entrenament per la Mitja. Córrer requereix de compromís, esforç i tenacitat. A vegades fa molta il·lusió, t’aixeques i et sembla poc el recorregut fet. D’altres ho deixaries i tornaries a la situació sedentària i més còmode d’abans. Per aquells que en algun moment us semblen abandonar les forces us deixo aquesta nova versió d’una columna escrita fa temps.

Uns tenen pressa, d’altres no arriben. Quelcom se li escapa, no vol que se li escapi algú. Han de fer-ho per obligació, estan obligats per una promesa. Aquell ja no aguanta la panxa, l’altra no vol la cel·lulitis. Alguns persegueixen, altres fugen.Ho fan per plaer, ho necessiten per salut. 

Es fa de forma individual, col·lectiva o en parella. Vestits de carrer o guarnits per l’ocasió. Amb calçat especial o de qualsevol esport, fins i tot amb sabates si és urgent. ¿Ulleres de disseny o gorra? Equip format per mòbil, MP3, pulsòmetre i GPS. He arribat a veure estris per espantar gossos.

Hi ha qui ho fa de forma aleatòria. D’altres surten amb la guia. Molts comencen i no saben com ho faran ni on acabaran, si acaben. Uns en faran 6, 10, 20 o 30 a aquest o aquell ritme, ja sigui a 4 o 5 minuts el km, d'altres ni els importen els km's ni els minuts. Avui toca rodar, sèries o farlek. Entrenament aeròbic o anaeròbic.

Són múltiples els què, com, on, quan i perquè. Però tots una hora o altra han de córrer.

El valent els diu: “córrer és de covards”. Normalment qui ho afirma està entrat en carns o és addicte al “sofing” o a la Nintendo. Amb la valentia que el caracteritza hauria de provar de córrer, per exemple, la cursa de la Vall del Congost i a qui avanci que li digui covard o es vagi acovardint al no avançar. Tal vegada, un dia, en trobi un amb més valentia i haurà de córrer, llavors no estarà preparat.

De petit em deien nerviós. Més tard vaig ser hiperactiu. Ara possiblement em posarien l’etiqueta de TDH, ¿amb A o sense?. Segons estudis, el neurotransmissor serotonina en mi no funciona correctament. Estic mancat d’ell. Me’n van posar de menys o els reguladors, igual que ara els financers, eren tramposos. I aquest és el del benestar! JO, corro per sentir-me bé!

Corro per necessitat. Augment de la creació de serotonina, demostrat científicament, menys TDH¿A?. Respiro profundament, noto els pulmons inflar-se, m’oxigeno. Suor a dojo, desintoxicació en marxa. Ment ocupada, ja feig prou en recordar respirar, problemes eliminats. Pujada de pulsacions, sang fluint de forma ràpida i venes en procés de desembossament. Calories cremades, pèrdua de pes, possibilitat de tornar a omplir. Ho necessito.

Corro per plaer. Habitualment sol. Quan surto i m’acosto cap al passeig fluvial o qualsevol ruta més o menys muntanyosa començo a gaudir de les olors, els colors, els sons.... (per cert gràcies als responsables de l’actuació mediambiental de la zona del Congost).  Observo ocells, ànecs, rius, arbres, muntanyes... Immersió en l’entorn natural. Et creues amb un com tu, amb un altre de més ofegat o amb la majoria que ho fan amb més estil i forma. Saludes, et saluden, tots intentem riure. Avances o ets avançat i comparteixes passió des de la llunyania de l’avançament. Moments d’individualitat, de reflexió. Penses, recordes i oblides. Escolto música, miro a dreta i esquerra; amb el pas de l’estona, a terra. Gaudeixo.

Corro per satisfacció. Arribo i objectiu complert, millora de l’ego. He fet el que m’havia proposat. Millora dia a dia la meva persistència, tenacitat i voluntat. He augmentat la resistència al patiment, a esforçar-me. Superar-me era el repte, repte assolit. Em dutxo, sensació de benestar, netedat de cos i esperit. Cansat però satisfet.

Ara, molts inicieu un maravellós projecte a l'entorn dels 21 de Granollers, "comença a fer la Mitja". Amb l'impagable col.laboració d'uns monitors que no tenen preu, intentereu assolir el repte. Un repte que ha de convertir el córrer en un rutina més o menys habitual, aquest és el veritable repte. Si ho assoliu, us sentireu millor, més sans i en plenitud física i mental, segur.
I per si tot això fos poc, si un dia hem de córrer estarem preparats, no com d’altres.

Salut i Kms.