Vagi per endavant el meu condol a tots aquells que formaven part de l’entorn més proper o a tots aquells seguidors del motociclisme que s’identificaven amb ell.
2,4 segons fatídics, 24 dècimes de segon per acabar amb una vida de nomes 24 anys. El pilot italià Marco Simoncelli va perdre ahir la vida al circuit de Sepang, Malàsia, com a conseqüència dels cops rebuts en l’accident sofert en la segona volta de la cursa de moto GP. Al sortir d’una corba, la moto perd l’equilibri, ell es resisteix a perdre el control, s’aferra al manillar i la inèrcia el desplaça cap a l’asfalt. Si s’hagués produït a l’entrada de la mateixa possiblement hauria anat cap a l’escapatòria i ara seria viu, una mala jugada del destí. La invasió de la trajectòria dels pilots que anaven darrera, producte de la caiguda, Valentino Rossi i Collin Edwards, produeix que aquests colpegin contra el seu cos, fent-li saltar el casc, el que denota la força del cop a més de 200 km/h . El cos resta ja inconscient. Trasllat a l’hospital i confirmació a les 16:46 del seu decés. DEP.
Aquest accident mortal recorda molt el de Shoya Tomizawa al circuit de San Marino l’any 2010. Ben cert és que la seguretat de les curses ha evolucionat molt amb el transcorre dels anys. La seguretat 100% en esports de risc és impossible i accidents com els d’aquests dos pilots són fruit de l’atzar. Un atzar però que en el cas de Marco Simoncelli semblava premonitori d’un desenllaç tràgic a tenor de les paraules escrites per Jorge Lorenzo fa un temps en el seu blog: “ qui no escolta consell no arriba a vell”.
Super Sich, com era conegut carinyosament a Itàlia, era un pilot especial, d’aquells que no deixen indiferent a ningú. La seva imatge, de melena espectacular i la seva forma de vestir marcaven diferencies. Però també la seva manera de pilotar semblava comportar un perill constant. El seu accident amb Dani Pedrosa en què el català va veure com es quedava amb la clavícula trencada, va provocar moltes reaccions demanant un sanció exemplar que fes reflexionar al pilot, sanció que no es va produir, ¿hauria evitat la tragèdia?
Alberto Puig, molt enfadat amb la topada d’aquell dia va declarar: “... fa temps que es parla de què aquest noi és un perill”. Valentino Rossi, intim amic, deia: “...crec que Marco ha estat molt dur... Potser ha estat massa agressiu...” o novament Lorenzo: “ si no canvia, un dia tindrem un problema”. La lectura de moltes declaracions apunten a què el pilot italià conduïa la moto per damunt del que la seguretat d’ell i els altres permetia.
Els que no ho van veure a temps van estar els de la Comissió de Seguretat. En les seves mans estava el fer reflexionar al pilot amb una sanció. No ho van fer, ara ja no hi seran a temps. Com en tantes altres ocasions s’ha de lamentar la inoperància, l’omissió de responsabilitats, girar la vista cap un altre costat davant els fets, d’alguns. No és culpa seva l’accident, però podien haver treballat per intentar evitar-lo davant les evidències que veien alguns dels que hi entenen.
Una mort massa jove, un adéu massa aviat, una família destrossada, unes amistats que ploren la pèrdua, un col·lectiu que s’adona i reflexiona sobre la perillositat de la seva professió. Un òbit producte de l’eventualitat, una eventualitat que segons sembla es veia a venir.
Esperem que serveixi això per, en una propera vegada, actuar de diferent forma. La vida de qualsevol val massa per no protegir-la.
Salut
Sí, va morir un noi jove que era un ídol de multituts, que tenia diners, família, èxit, titulars a la premsa i que es dedicava, per voluntat propia, a anar a més de 250 quilòmetres per hora, fent carreres per damunt l'asfalt de mig món.
ResponEliminaSap greu, naturalment que sí, però qui no vulgui pols que no vagia l'era.
Lamento la mort de Supersic, com també la de més de mil turcs que han mort el mateix dia, molts d'ells també a l'asfalt però aixafats per tonelades de ciment. Això sí que és mala sort.