La boda entre la Duquessa d’Alba, de nom rebuscat, María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart i Silva, i un tal Alfonso Díez, de professió funcionari, ¿li hauran retallat el sou?, és tema d’interès, per a mi, gens interessant. Ni m’interessa l’enllaç, ni ella, ni ell, ni la seva vida, ni la vida de tants altres del mateix perfil. Fabricants d’una droga, anomenada intimitat pública, que posen en mans de traficants disfressats de periodistes per uns molts addictes a les misèries alienes.
La “Grande de España”, més coneguda com a Cayetana de Alba, reuneix el dubtós privilegi de veure com tothom li ha de rendir homenatge a excepció del Sant Pare, ¿que antic sona tot plegat, no? El nom, el sobrenom de “grande”, els títols, rendir homenatge... un munt de coincidències que em transporten a l’Espanya més carrinclona i a èpoques passades, passat que cada dia sóc més conscient que no hem superat.
“Internactuant” veig en pantalla una notícia que atrau la meva atenció. Parla d’INTERVIU, revista a la que li havia perdut el rastre i que em transporta a la meva adolescència. Evoco el plaer de les seves imatges, imatges que, amb la revolució pròpia de l’edat, acabaven provocant-me moviments de plaer. En la orla de la seva promoció, segurament en deixaré alguna per anomenar, hi posaríem el LIB (la sensual poma mossegada), el PENTHOUSE, el PLAYBOY (i les seves espectaculars “playmates”), el PEN, el PRIVATE, un grup de publicacions causants i còmplices de tantes hores de masturbacions dels “bollicaos” del moment.
Il·lustra la notícia la portada d’aquesta setmana amb un parell de benaventurades mamelles, de dubtosa procedència natural, naturalesa que si és certa, és molt llesta. Es veuen carnoses, erectes, prominents, d’aurèoles còsmiques coronades per cràters que voldries imaginar explotant. Bellesa femenina en la seva màxima expressió, desig masculí expressat al màxim.
Estic apunt de fer-ho. Mà a la bragueta, ¿però això no era d’adolescent?, molesta la cremallera, ¿manca de pràctica?. Davant la seva resistència, remiro la portada i llegeixo el titular “Interviu rescata un topless de Cayetana en los ochenta”, ¡malparits!. Me la imagino ara i la libido baixa instantàniament. El impuls fonamental i la força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, segons Freud, es a dir, les ganes de fer-me una vulgar palla, s’esfumen.
¿Era necessari? Tan miserable esta segons quina premsa d’aquest país, o l’altre, com per regirar les hemeroteques per gaudir, gaudi que m’han espatllat, d’unes imatges de fa més de 25 anys.
No m’esperava una jugada així d’una publicació que encara disposava d’un lloc privilegiat en el pòdium personal, secció eròtica.
Aquest “coitus interruptus” no els hi perdonaré.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.