Esculpit de gimnàs, dopat de múscul, drogat de ment. Decorat de pell, pelat de cap, d’ulls sortits i boca seca. Cotxe “tunejat”, brillant, acabat de sortir del tren de rentat per començar la ruta del “bacalao”. Vidres avall, música d’exposició veïnal, “chunga-chunga”... i tant xunga. Ulleres d’aviador fosques, amagatall d’uns ulls que voldran escapar de les seves òrbites d’aquí a unes hores. Mitjons blancs, sabatilles esportives i xandall brillant amb tres franges característiques, Sí, és el “neng”, el seguidor d’Adidas, la marca més elegant entre els horteres.
Adidas representa un estil, una manera de vestir, una forma de concebre l’existència. Fins i tot en les còpies no deixa de costat el seu estil, qui no ha vist una burda imitació Adidash amb la seva fulla de marihuana? Ho sabíem, érem conscients, però la marca alemanya s’ha superat. La seva última creació, el “Adidas torero superstar”, significa portar al màxim el significat d’horrorós al vestir.
Jaqueta vermella i puntes negres, pantalon pirata amb tirants ben ajustadets. Imagino el meu cos allà dins, collons marcats, uns collons que avui amb això són més plens que mai, i no voldria veure’m reflectit en un mirall. Com no podia ser d’altra manera ja hi ha hagut qui la lluït, el tenista Verdasco. Com diu la dita, a la casa del Senyor hi ha d’haver-hi de tot, ara no tothom pot pagar la ridícula xifra de 600 euros per fer el ridícul d’aquesta manera.
Al veure’l em venen al cap un munt de mots: hortera, horrible, horrorós, horripilant, espantós, esgarrifós, detestable, lleig, fastigós, repulsiu, malgustós, desagradable, desagradós, avorrible, antipàtic,..
Però em preocupen més d’altres paraules de significat més conceptual que em suggereix: hostil, inhumà, maltracta, tortura, sang, humiliació, utilització, inhumanitat, espectacle mortal...
I és que aquest vestuari es defineix com un homenatge a la festa dels toros, empra la macabra acció de la tauromàquia, com diu el Divinity.es, com a significació dels èxits esportius espanyols.
Senyors d’Adidas, primera equivocació: NO! No tots estem a favor. Imaginar que a Espanya l’aprovació envers les corrides és global intueix desconeixement absolut de la realitat. Segona: posar la festa dels toros al mateix nivell que d’altres esports, NO!, no és un esport, aquest espectacle s’allunya molt dels valors presents en qualsevol activitat esportiva. Tercera: definir al torero com a una “superstar” és exagerar la consideració. Quarta: pensar que en aquest país tenim tan mal gust, NO!, fins i tot els seus seguidors vull creure que no els faran costat.
És probable que en època de rebaixes algú en compri un per fer-se veure a les graderies d’un partit de la “roja”, però poc més.
De moment el que vostès han fet és apologia del maltracta animal, de l’aplaudiment gratuït davant el vessament de sang, de la utilització d’un ser viu per diversió. Han resumit en un tros de tela la visió d’una execució convertida en espectacle. S’han lluït, l’han cagat!
Proposo a Custo que imagini un vestit en honor als alemanys en que quedi reflectida la quantitat d’alcohol que mamen a Lloret i en que les vomitades, les baralles i la mala educació hi siguin presents.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.