En el context de crisi actual un congressista republicà, Ritch Workman, té com a objectiu crear oportunitats de treball pel col·lectiu dels nans, persones d’una petitesa extraordinària en comparació amb altres individus o grups de la mateixa mena, recuperant, mitjançant un projecte de llei, un espectacle prohibit el 1989, no fa pas massa temps, a l’estat de Florida. El llançament de nans consistia en disparar persones d’aquesta condició, això si protegits per un casc, ¡gràcies!, contra la paret dels bars enmig de les suposades borratxeres de qui els llencen i dels que observen.
El congressista afirma que la prohibició el que fa és impedir que alguns "nans aconsegueixin feines que estarien feliços d'obtenir. En aquesta economia, o en qualsevol altra, ¿per què volem impedir a les persones aconseguir feines remunerades?", per continuar afirmant, "jo no obligaria mai ningú a acceptar aquest tipus de feina, ni pagaria per veure l'espectacle. Crec que és estúpid i repulsiu. Però no és de la incumbència de l'Estat si algú vol fer-ho" ¿Feliços, impedir feines remunerades, no és incumbència de l’estat fer-ho?
Val la pena no perdre de vista que quan parlem de nans ens referim a sers humans amb tots els drets a no ser tractats inhumanament. Concebre una anomalia en l’alçada, prou dolorosa com aquesta per qui la pateix, com un pretext per convertir una persona en una joguina és aberrant. El treball és un dret, l’atur una problema, però treballar dignifica a l'individu no l’humilia, i la professió de “nan bala” no té cap altra finalitat que la de depreciar a la persona.
Sota la mateixa premissa justificativa podríem donar raons a l’explotació laboral infantil, a l’economia submergida, o a les professions de prostituta de carretera, delinqüent o traficant de drogues, per posar exemples. Si els hi neguem la feina remunerada els convertiríem en gent sense ingressos. De tal manera ¿per què l’estat ha de regular sobre aquestes “feines”?
El senyor Ricth Workman, ¿aprovaria un espectacle anomenat “llançament de polítics sense escrúpols”? L’èxit, en l’actualitat estaria assegurat, per tant la creació de llocs de treball també.
Una accepció de la definició de nan diu, “figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartró, grotesc, que dóna l’aspecte de curt de cos”. Aquest senyor, potser gaudeix d’una talla adequada als cànons habituals, però és un nan, no curt de cos si no d’intel·ligència, humanitat i tolerància.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.