Granollers a 28 d'octubre del 2011
El temps dóna perspectiva i ajuda a la comprensió de fets passats. Les declaracions ahir de Gregorio Peces-Barba, polític, jurista i catedràtic espanyol, a la desena edició del Congrés de l’Advocacia que aquests dies es celebra a Cadis, han posat al seu lloc a un dels pares de la Constitució Espanyola.
Quina classe de Constitució podia imaginar un personatge que pensa així? Ni més ni menys que la que tenim, aquella que de forma soterrada amaga un ampli consens en contra del reconeixement de la diversitat dels pobles que conformen l’estat, en especial Catalunya. La norma suprema de l’ordenament jurídic que nega la denominació de Nació a Catalunya, que posa en dubte la immersió lingüística i aquella que omple d’arguments el dèficit fiscal dels catalans i tantes altres realitats.
La frase demostra a la vegada la gran vocació espanyola de negar un apropament a l’Europa més avançada per abraçar als similars. Preferir un país com Portugal, rescatat per Europa, a un com Catalunya, un dels motors més importants de l’Estat, em recorda la creació de l’AVE Madrid-Sevilla abans del que ens hauria d’haver unit amb França o la dificultat per posar en marxa el corredor del mediterrani.
Ha verbalitzat una realitat, la frase pot estar dita en broma però el temps i les actituds transformen la gracia en una asseveració. I defensar-la com a contrapès a unes del senyor Duran i Lleida és poca justificació.
Ara, la part de les declaracions que més em preocupa és aquella en la que afirma: “Aquesta vegada no caldrà bombardejar Barcelona”. Amb això, senyor Peces-Barba sobra qualsevol broma. L’apologia, amb cert to d’amenaça, d’un esdeveniment de 41 hores, 12 atacs massius i el llançament indiscriminat de 44 tones de bombes sobre població civil amb la conseqüència de 4726 morts i un nombre incalculable de ferits, no fa cap riure. I, si a vostè n’hi fa, revisi els seus valors.
Segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió un 45,4% dels catalans enquestats votarien a favor d’un procés de secessió d’Espanya. Estranya? Avui, amb la inestimable col·laboració del senyor Peces Barba, aquest percentatge ja deu voltar el 50%.
I si capgirem l’afirmació? “Sempre dic de broma què hauria passat si ens haguéssim quedat sense els espanyols i haguéssim estat només catalans. Potser ens hauria anat millor” Si tots els espanyols pensen com vostè, avui estic més segur que si!
Salut
 |
| Potser un dia els camins ens separan |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.