EL DIA MÉS ROSA TAMBÉ HO HA DE SER PER NOSALTRES, ELS HOMES.

Mes de tons ocres, terrosos, rogencs; de grocs envellits. Mes d’enyorança a la disbauxa estival. Benvinguda al descobriment de les fulles caduques d'un adéu melangiós al florir constant. Octubre nostàlgic, de recolliment, d’introspecció.

Però la virulenta realitat va reescriure un nou octubre tenyit de rosa. Li vàrem fer un llaç per conferir-li categoria d’esperança. Llaç rosa d' il·lusions contingudes en senyal de companyonia a qui pateix el costat més fosc de la negror d’una lluita desigual, cruel i angoixant. Un llaç rosa convertit en musa protectora per una desitjada victòria final damunt el càncer de mama.

Un càncer selectiu, racista, intolerant. Masclista vulgar que renega de l’existència femellenca i creu que la seva superioritat es basa en la crueltat i la imposició de les seves inhumanes raons. Càncer de similituds amb d'altres però que triant malèvolament a les seves víctimes demostra ser més desigual que la majoria. Sí, aquest és un dels càncers que escull practicar la violència de gènere.

Per això, el 19 d’octubre s’ha transformat en el dia mundial de la lluita contra el càncer de mama; en el dia del llaç rosa. En el dia de reivindicar la lluita femenina més esgotadora. Defensem-la junts. Posem-nos el llaç prop del cor plegats. Tots: elles i ells, ells i elles. No les deixem soles. Aquesta victòria l'assolirem únicament units. 

Salut