Estic casat amb el llibre, la lectura digital sempre ha exercit d’amant. Enamorat de les novel·les, els contes, les histories escrites i descrites, editades i publicades en paper. Desig sexual per l’actualitat de les notícies a la pantalla. Sóc un privilegiat, tinc a qui estimo i una amant que es deixa estimar, i cap d’elles em molesta.
Surto a buscar de qui enamorar-me, avui l’amant ja l’he vist a primera hora. Obro la porta d’un local qualsevol i veig a la sala de baix els més joves, els que surten per primera vegada. A la de dalt els veterans, els de tota la vida. Veig una sala VIP, allà s’exposen els més famosos, els que atrauen més gent. Fins i tot diviso una sala infantil per deixar els més petits durant la teva estància. Hi ha l'especial pels més viatjats o els que corren més enllà del que es pot corra.
Busco, remeno, em perdo al mig del munt d’oferiment cultural dibuixat de lletres. Reconec que el llibre sempre m’ha deixat intuir, amb la visió de la portada, el contingut de l’interior. L’he estudiada, mirada, fins i tot l’hi he xiuxiuejat a cau d’orella si les pàgines següents serien del meu interès. He llegit la contraportada, estudiat a l’autor, he acabat observant el premi assolit en la tira, habitualment vermella, que l’envolta (si no hi ha tira, ¿ja no és interessant?). He passat fulls de forma desenfrenada esperant una explicació del que explica. Finalment decideixo, aquest. Seducció en marxa, desig encetat, perversió pel camí davant l’expectativa a desvirgar la nova adquisició.
Un cop a casa protocol en marxa. Obertura de l’objecte de desig, carícies al paper, plaer davant la seva olor. Primera lletra, primera línia, paràgraf inicial. Primeres sensacions. A poc a poc a devorar pàgines de forma desmesurada.
Viatjo a llocs on mai podré ser, ser de gent que mai hauria conegut, descobreixo espais, espais que s’omplen d’històries reals o fictícies de les que mai hauria sabut. Imagino les paraules, passejo pels llocs, veig els personatges. Ric amb ells, ploro amb elles, estimo i faig l’amor, escolto, em parlen. Em torno protagonista de l’acció o és la mateixa acció qui em descriu els protagonistes. Mato, maten, corren, corro, volen i volo amb ells. Pateixo, gaudeixo, em fa gaudir la lectura d’un llibre de paper.
Obro l’ordinador i llegeixo a la “pantalla-amant” una notícia que em fa preocupar sobre el futur del meu amor cap a l“enamorat-llibre”: els seus germans bords i digitals provoquen el tancament de la cadena de llibreries “Borders”. Un munt de magatzems que han estat durant quatre dècades part consubstancial del paisatge dels EEUU. A finals d’aquest mes tancaran les seves últimes 399 botigues i deixaran a 11.000 treballadors al carrer.
Però no ha estat només el creixent èxit del llibre digital qui ha escrit la defunció de “Borders”. “Amazon” i la seva venda directa per Internet també han estat cruels. Els preus, absolutament més econòmics, són una lluita perduda pels que no estan en el món de l’”ADSL”.
I ara si que tremolo: l’amant em torna a fer patir per l’enamorat. “Amazon” aterra a Espanya. De moment respiro, segons la llei espanyola els preus els marquen els editors i s’han de respectar. Per ara el meu local dels desitjos disposa de certa protecció.
Però, ¿i demà? ¿Passarà com amb els Cd’s i les botigues que els venien? El temps dictarà sentència, amb els de la música ja ho ha fet. Ara bé Apple, Kobo, Telefónica i Google estan preparant el seu atac. ¿Serà devastador?
Espero una derrota parcial de la digitalització, però hi confio poc. Així que senyors llibreters, agafin-se que venen corbes i jo ja hem puc anar preparant unes ulleres millors pels reflexes dels nous llibres.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.