La “Real Casa de Moneda i Timbre”, és a dir la fàbrica de moneda i timbre d’Espanya, depenen del (Ministerio de Economía y Hacienda), ¿aquest no és el de les retallades?, gastarà 638.770 euros en lots de Nadal pels seus 1825 treballadors. Uns lots amb un cost mig de 170 a 175 euros. Mitjançant un concurs públic exposat al BOE (“Boletin Oficial del Estado”) el passat mes d’agost, el plec de condicions exigeix un total de 19 productes: un pernil i embotits varis ibèrics, formatge pur d’ovella de màxima qualitat, dolços, oli, vinagre i begudes i licors... ¿que s’han begut l’enteniment?
1825 privilegiats, enfront d’alguns, gairebé 5000000, per qui el seu lot disposarà d’atur ibèric. D’altres canviarien el llom fumat per cobrar la devolució de la renda que encara està pendent. Molts hi veuran, en els xoriços, la por a l’augment de inseguretat que la desesperació pot provocar. Alguns deixarien de costat els formatges amb la finalitat de disposar dels ajuts aprovats i mai arribats.
No volen oli, volen la pròtesi quan abans millor, vinagre, amb les retallades i la situació, ja en tenim tots. Les begudes per més endavant, que l’eliminació de gairebé tot els ajuts al creixement de les famílies aturarà els naixements. Els cartrons dels lots que els deixin al carrer, no manca gent buscant-ne. Això sí, que salvin les begudes alcohòliques i els licors, que alguns haurem de fer un traguet per fer oblidar el que ens esta passant.
Ja està bé! Ja n‘hi ha prou! No podem acceptar que per un costat se’ns demani esforç i per l’altre s’esforcin en continuar gastant en privilegis. No n’hi ha prou en ser auster, també se n’ha de semblar. I perdonin senyors del “Ministerio de Economía”, vostès no ho semblen permetent això.
I per cert a aquells que sempre treuen la dita de què això és la xocolata del lloro, amb tantes xocolates del lloro acabaríem fent una xocolatada per tots.
El millor de tot seria, no que l'organisme públic retirés el concurs i els lots, si no que els treballadors, en senyal de solidaritat i com a lliçó als que ens manen, renunciessin a aquest privilegi i fessin una donació dels diners a Caritas. ¿És molt demanar?
El millor de tot seria, no que l'organisme públic retirés el concurs i els lots, si no que els treballadors, en senyal de solidaritat i com a lliçó als que ens manen, renunciessin a aquest privilegi i fessin una donació dels diners a Caritas. ¿És molt demanar?
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.