No acabo d’estar d’acord amb les declaracions del Sr. Felip Puig. No, no és única i exclusivament una mesura de seguretat. Una mesura de seguretat és un mecanisme de prevenció davant el suposat delicte i una eina per reduir la por de les possibles víctimes. El braçalet per maltractadors és un bon exemple de mesura de seguretat. La prohibició del Burka i el Nicab no, si més no, no són només això. Parlem clar.
Els vels integrals signifiquen molt més que un interrogant a la seguretat; esdevenen presons pels innocents, teixits en forma de gàbies per a sers humans, camises de força que s’han de portar a la força. Reixes pels ulls, parets infranquejables per la resta. Tela de captivitat, vestuari fantasmagòric de color equivocat (veure la foto invertida en blanc i negre) i de lloança a la prohibició. Negació de l’existència de la individualitat, afirmació de la superioritat d’un gènere sobre l’altre. Oda de dret a la superioritat masculina per amagar l’existència femenina de ple dret.
Prohibir el Burka i el Nicab, no és racisme, no significa intolerància ni negació de la diferència i la diversitat. És un pas endavant per la llibertat de moltes dones, de la majoria (no nego la voluntarietat d’algunes, les menys). És prioritzar els drets de la persona abolint les obligacions sense dret del col·lectiu. Significa posar en valor la dignitat femenina davant interpretacions de llibres religiosos que poc o res tenen a veure amb la religió que diuen representar. És cridar per la tolerància abans que la intolerància, la democràcia sobre la dictadura, la igualtat damunt la imposició. Defensa inequívoca dels valors que a la nostra societat tan han costat defensar, dignificar la globalització de les llibertats que a vegades tan poc globals eren, igualar uns, moltes vegades, desiguals gèneres. És no renunciar al que hem assolit.
No em crec els arguments culturals que alguns li donen. No entenc les raons que raonen que ho diu el llibre sagrat. No defenso als que ho defensen, ni tan sols als que volen donar temps a la integració dels nouvinguts, temps que no s’ha de donar per segons quines coses. La justícia no ha de tardar en ajusticiar allò injust.
Si a la immigració, abraçada de germanor amb els nouvinguts, companyonia en la seva integració a la nostra societat i pel coneixement dels seus drets. Un acompanyament solidari que també ha de fer un esforç per saber explicar quines són les seves obligacions, i una, innegociable, és respectar els drets de les dones. I el Burka i el Nicab no són respectuosos, són intolerables, reneguen de la diversitat i ataquen la igualtat.
Als que es queixen de la prohibició del Burka o el Nicab, al·legant a les llibertats religioses o culturals només els vull fer arribar una pregunta: ¿no és també una prohibició no deixar mostrar la cara a una dona?
Davant dues prohibicions, aquí, sempre defensaré la més propera als drets humans. I aquesta no és un altra que la proposada pel senyor Felip Puig.
Prohibir una prohibició em recorda a aquella dita que diu “qui roba a un lladre té 100 anys de perdó”. El conseller d’interior pot no haver de passar mai més pel confessionari, al menys per això.
A qui, per aquest escrit, em consideri racista amb els nouvinguts, jo l’acuso de racista amb el gènere femení.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.