GENTCOMTU!

Granollers a 3 de Setembre del 2011

Al Món a Rac 1 parlen d’una pàgina anomenada GentComTu!.Em fa por saber de l’existència de gent com jo, ¿cal repetir l’error?. Curiositat, obro el Google i busco. Patacada visual de taronja cítric, superació de la ceguera i encotillament instantani de les possibilitats: només puc trobar amics o parella en català, ho diu ben clar, “fes amics i troba parella en català”. ¿Els de C'S (Ciutadans) demanaran tancar la pàgina? Camp d’acció reduït per algú que necessita amics o parella i no sap com trobar-los al carrer.

A primer cop d’ull, formulari de cerca ràpida. ¿Què estic buscant? Ah sí, amics, parella! Primera resposta: sóc noi, bé per això de noi, feia temps que no m’ho deien. Podria haver posat noia i ningú s’hagués adonat de l’engany. Comencem bé! Ara em pregunta si cerco noi o noia. Aquí em veig incapaç de no dir la veritat, noia. Puc escollir l’edat de la buscada: entre 18 i 100 anys. Ni una ni l’altra penso, ara triar per triar, la joveneta. No tocaré res, a veure que passa. Omplo el codi postal, 08401 Granollers. ¿Hi haurà algú conegut?

Ara haig de posicionar la mà de la pantalla damunt el botó de cerca i pressionar. ¡Quiet! ¿He posat alguna dada personal, una foto, una direcció o telèfon?. No! Doncs a veure que passa.

Canvi de pantalla. Set fotos de gent del poble, de noies de la ciutat. Una tal Onna (bona pinta), una Núria (simpàtica), la Senda (guapa), i la Vesper (d’un cabell d’atractiu color òxid). Unes han posat foto, tampoc és segur si son elles o no, d’altres han escollit el perfil negre que surt per defecte, ¿amaguen quelcom?.

Unes porten pocs dies, la NOIETAGRNLLRS31 88 dies, ¿i encara no ha trobat cap amic, o busca acumular coneguts? ¿ningú vol ser parella seva o és que vol moltes parelles? Esbufego, la meva no hi és. Tranquil·litat, els meus amics tampoc. No en necessiten més, ja en tenen prous. A sobre compten amb mi, ja deu ser prou carregós.

Reflexiono sobre les edats. M’adono que entre els 30 i 40 anys és quan un es queda sol, sense amics, amants, ni tan sols parella. Em quedo tranquil jo en tinc 45.

Intento accedir al xat, a la comunitat, a les activitats. Per a tot això, ja haig de registrar-me. Decideixo que no aniré a més, no seguiré endavant. Tanco el Google.

La meva inquietud em porta al cap d’una estona a tornar-hi. Mateix procés, idèntic protocol. Ara hi ha moltes més noies, l’oferta va en augment, la tria serà més complicada. El que fa un programa de ràdio!

Torno a dubtar si registrar-me. NO! Per sort disposo d’una dona fantàstica que m’estima, jo l’estimo. Gaudeixo d’amics i amb els amics. I sóc antic: encara m’agrada el contacte directe, m’angoixen les cites a cegues i em transformo escrivint a algú que no sap qui sóc. M’escolto, i la veu del meu àngel protector em diu: “qui juga amb foc s’acaba cremant”. No ho faré, no haig de fer-ho, no ho necessito fer. ¿M’estaré perdent quelcom, o evitaré que quelcom em perdi?

Salut.