Sempre m’ha agrada’t que amb la llengua em toquin els collons, però que em toquin els collons sobre la llengua, per reiteratiu, injust i injustificat, em crida a la revolució. Ja cansa!
L’atac a la llengua catalana, desde amplis sectors espanyols ha estat, és i, molt em temo, seguirà essent, agressiva, constant, i molt injusta. Alhora, el desgast provocat des d’aquí, per segons quins partits polítics, ha estat sorprenent i premeditadament oportunista. I el que m’emprenya més, tot això, bàsicament per rèdits electorals.
Als d’allà, els hi suposo l’ignorància de la realitat, una realitat que intencionadament ignoren els d’aquí. Els de lluny parlen del que desconeixen, els propers mostren les intencions simulant coneixement del que parlen. I és que no es pot defensar segons quines teories i viure a Catalunya. No es pot ignorar la realitat del país i afirmar segons què. ¿Surten al carrer o dibuixen les estratègies des d’un despatx? Si no es mouen, ho entenc, si surten al carrer em sorprèn. A tall d’exemple, quan un arriba a Catalunya el primer que aprèn i parla és el castellà, per algun motiu serà, ¿no? D’estúpids poc, i si el castellà no els permetés viure a Catalunya, aprendrien el català. Aquesta és la realitat, totes les altres afirmacions són suposicions.
Els d’aquí i els d’allà, sota una pretesa equitat, demanen la igualtat del castellà enfront al català a l’escola, però només a l’escola, allà on la llengua vehicular és la llengua catalana. No els he escoltat mai defensar el mateix davant la supremacia presencial del castellà en els mitjans audiovisuals o escrits, el cinema, o les apostes editorials. D’això, jo en dic hipocresia.
No, senyors, la llengua dèbil és la catalana, no la castellana. I si no, passegin i escoltin als adolescents a les sortides dels centres educatius: a dins en català, però a fora domini del castellà. Facin estadístiques de publicacions escrites, de cadenes de televisió, d’emissores de ràdio, de pàgines a Internet. Vagin al cine i intentin triar una pel·lícula en català o comprin un DVD de Disney que no parli castellà. ¿Quants anys hem tardat a llegir la Vanguardia en català? I així...
Jo parlo i entenc el català, entenc del que em parlen quan ho fan en castellà. Llegeixo i escolto en castellà, escolto el que em llegeixen en català. I ara, últimament escric en català, però quan ha estat necessari ho he fet en castellà. Gaudeixo d’aquesta riquesa lingüística que el país m’ha donat i que em serveix per ser competent.
La sentència del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries per posar el castellà com a llengua vehicular a l’escola, aplicant així la sentència del Tribunal Suprem de desembre del 2010.
Aquesta, si que és la sentencia pels castellanoparlants més petits. Molt em dóna la impressió que, amb els anys i contràriament al que es pensen si els fem cas, aquesta mesura els perjudicarà. ¿Evitarà que les empreses demanin els dos idiomes per accedir a un lloc de treball? ¿Els organismes públics deixaran d’exigir el nivell C de català? D’aquí a uns anys, ¿el català ja no serà necessari per res? La nostra defensa també és la de la igualtat d’oportunitats pels castellanoparlants davant els catalanoparlants.
A Catalunya, mal els pesi, conviuen amb absoluta normalitat, el català i el castellà. Gran sort. La meva filla com a catalanoparlant continuarà utilitzant aquesta llengua amb normalitat, com a ciutadana farà ús del castellà amb freqüència. Podrà accedir als llocs de treball amb les dues llengües oficials, les podrà llegir, parlar i entendre amb suma facilitat. Però, aquells infants que en el seu entorn parlen castellà i a l’escola ja no hauran d’aprendre el català més que de forma residual, ¿com s’ho faran d’aquí a uns anys? Llavors els que avui riuen, potser ploraran.
I amb el temps diran ¿gràcies? senyor Rivera, senyora Alicia, senyors del TSJC o del TS, gràcies per coartar la meva competència.
I ara un últim dubte, ¿quina serà la reacció dels partits polítics catalans? Però no la de boca, parlo de la dels fets. ¿Ens quedarem amb un recurs davant dels de sempre?
Salut
De verdad, dejad que los castellanohablantes podamos marginarnos a nosotros mismos en Cataluña. Estoy dispuesto a que mi hijo sea discriminado por no tener el nivel C -que sí lo tendrá, aunque haga la mitad de horas en castellano-. Sólo una cosa: si queréis defender vuestra lengua, hacedlo con vuestros hijos, no con los nuestros!!!
ResponEliminaCom a estudiant catalanoparlant crec que "claroycastellano" t'equivoques respecte el teu enfocament sobre el problema. En l'escola, des de sempre, no he vist mai cap regularització entorn l'idioma en que s'imperteix les classes(excepte català, castellà i anglès i altres idiomes).Les classes són impartides amb l'idioma que li va millor al professor per expressar-se, així com l'estudiant pot respondre en l'idioma que més l'ajudi, tot i que tots els llibres estiguin en Català que , és com ha de ser.(reitero que tot això a excepció de les matèries d'idomes).Per cert, la gent de Catlaunya és primer de Catalunya i després d'Espanya(agradi o no), així que és normal que es parli una llengua anomenada Català!
ResponEliminaQuina llàstima que encara hi hagi gent que pensi que aprendre dues llengües a l'escola és dolent!!
ResponEliminaJo penso que n'hi hauria d'haver tres de vehículars...dec ser rara....
El cas és que jo sóc catalana, per tots els costats possibles, pero, i ho dic amb orgull, soc trilingüe, parlo i estimo el català per ser la meva llengua materna. En la vida de qualsevol català, el castellà hi és present, per tan el parlo, escrit i llegeixo, com qualsevol altra espanyol.(o millor que alguns d'ells)
I per últim parlo,escric i llegeixo l'anglès, perquè és la única llengua vehícular d'Estats Units. Que tot i tenir una inmigració que gairebé supera la població autòctona, o parles anglès o estàs mort.
Dit això, faré servir una dita espanyola, per il.lustrar-ho tot: El saber no ocupa lugar.
Vull dir, si després de tants i tants anys continuem ensenyant com es fàn les arrels quadrades, (que mai no li he trobat l'aplicació a la vida cotidiana)no veig quin mal/molestia fà aprendre català, tot i que segons aquesta gent indignada, no l'hagin de fer servir mai a la vida. Com ho saben ells??
Que no l'hauràn de fer servir vull dir...
Com tu bé dius:
"La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància"