Veure noticia relacionada amb l'article
La veig, al fons, molt a prop dels altaveus. L’aire dels greus d’una música greu per l’oïda, provoca el moviment dels seus cabells de rinxols acostant-se a un “tio” del costat que em sembla massa proper. ¿Gelós d’un a qui no conec per què s’acosta a una desconeguda? Els seus ulls blaus il·luminen la foscor en clara competència amb l’estressant arc de Sant Marti de llums intermitentment artificials. Riu, la seva boca esdevé una pluja d’estrelles de blanc virginal. Es gira, 380 graus, insinuació de formes reafirmant feminitat, moviment sensualment eròtic. Ha de ser ella, desconec qui és ella, vull saber d’ella. ¿Amor a primera vista?
Ha estat un instant de desig, desig al que li queda una eternitat per declarar-se satisfet. Entre ella i jo, masses cossos, masses cares, massa gent. Foscor intermitent, llums de repte visual, música transformada en soroll quan es desitja conversació, conversació amb probabilitats de no iniciar-se.
S’acosta a la barra, barra a la que m’haig d’acostar si o no. Demana, demano, i penso com començar. No fuma ni fumo, per aquí no podré entrar. Em mira, la miro fent veure que no la veig. Així no vaig bé. Penso si estudia o treballa i m’adono del ridícul que sona tot plegat. L’observo amb mirada esbrinadora, buscant un plaer, un oci, una afició, quelcom que ens uneixi, unió que em permeti parlar-hi.
Cop de sort, arriben les sempre maltractades amigues. NO!, rebuig inicial, SI!, intuïda oportunitat. En conec una, rebaixo 20 anys i li demano que me la presenti, ja ho feia a BUP. M’acosta els llavis protocol·làriament, es produeix contacte, suor freda, tremolor de moviments, moviments propis d’un principiant, petó buit de sabor. Primeres paraules, primeres frases, primer discurs, discurs indagador. ¡Vaig bé! Diàleg fluid, somriures inicials, riures posteriors. ¿Li agrado? Ens sentim còmodes inclús durant els silencis, silencis que es produeixen molt distanciats. ¡Arriba l’hora de l’atac! Faig per convidar-la a un “cubata” carregat d’intencions, refresc que jo necessito ben carregat davant la intenció. ¡Esta a punt de caramel! La convido a sortir, accepta, sortida que acaba al cotxe, cotxe que serveix per follar. ¡Si senyor! Follada d’arqueig voluntari, contorsió involuntària, moviments provocats o provocadors. Satisfacció final, sensació de felicitat. ¡Sóc una bèstia, me l’he follat!. Com un cavaller la deixo a casa, dos petons, ¿ara semblem amics?, i volo cap a casa.
A l’endemà, cafè amb la colla. I com no podia ser d’altra forma, explicació detallada de la perversió viscuda, de l’èxit assolit. Inflada de pit, cara de triomfador, cos de semental, frase final categòrica: va ser fàcil. L’egocentrisme masculí en la seva màxima potencia.
Un amic agafa la Vanguardia i l’obra per una pàgina concreta. Me’l fa arribar, llegeixo: “Una vaga sexual d’unes dones acaba amb un conflicte armat a Filipines”. Sento la veu de l’amic, ironia en estat pur, “tu no folles mai, et follen elles a tu”. Quanta raó, ¡He estat il·lús, prepotent i estúpid! Aquí, manen elles.
I penso que si a Filipines un grup de dones han parat una guerra utilitzant com a única arma l’abstinència sexual dels armats, ¿que poden assolir la meva dona, la teva, la nostra, la de tots amb un senzill no al nostre bulímic desig sexual? El nostre futur esta fotut, però no només pel sexe si no per molts altres indicadors que ja les posen com a dominadores i en millor situació de sortida. Els homes, els totpoderosos homes, haurem d’aprendre a conviure amb una realitat diferent. Preparem-nos, el país de les dones esta a una cantonada, la ficció del “planeta dels simis”, a tocar. ¿Potser serà millor? Tenen dret a provar-ho, però el sexe deixem-lo estar que ja és prou difícil. Abans em rendeixo.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.