dimecres, 3 d’agost del 2011

AMY WINEHOUSE I LA MORT

Granollers a 25 de Juliol del 2011

Veure la noticia a EL PAIS


Al néixer, com deia algú, comencem a morir. Possiblement el destí d’Amy Wynehouse estava escrit des del dia que va néixer. Ahir, als 27 anys, massa jove, la van trobar morta a Londres. En el moment que escric aquesta columna desconec les raons per les que s’ha produït, millor dit se m’en foten i les deixo per aquells bandolers de la intimitat i voyeurs de les misèries alienes que ja procuraran fer-me-la saber. De totes formes és de sobres coneguda la seva obsessió per l’autodestrucció mitjançant l’addicció a drogues i alcohol.
No puc parar de pensar com ella de forma inconscient ha cridat a la mort.
“La mort pels joves és naufragi, pels vells l’arribada al port” Gracian.
Això ho llegeixo encara indignat pels 87 morts en el tiroteig de Noruega i els altres 7 de la bomba que va explotar al centre d’Oslo. Algú va decidir que sense cap altre raó que la de ser en el lloc inadequat i en el moment inoportú aquells eren els escollits per a la seva barbàrie. Sento menyspreu pel fet, solidaritat amb les víctimes i m’emprenya enormement la capacitat que s’ha atorgat qui a cridat a la mort en el seu nom.
¿Per què no la puc matar? Si de totes formes morirem” Mary Flora
De sobte no puc deixar de pensar en aquell conegut que desprès d’una intensa lluita contra una malaltia aquesta finalment ha imposat la seva lògica en una edat inesperada de forma injusta. A ell la mort l’ha cridat.
“Molt sentida és la mort quan el pare queda viu” Séneca
Em preocupen aquells casos de sers humans en condicions inhumanes que imploren pel dret a una mort digna en aquest país o d’altres i no els arriba, tot i decidir-la per necessitat. I penso que la mort a ells els ignora.
“La mort és dolça però la seva antesala molt cruel” Cela
Ja ho veieu. Morir pot ser un acte voluntari,  injust i provocat, inesperat i involuntari  o buscat i negat.
I a mi m’envaeix una pregunta: ¿que és pitjor que em cridi quan no vull, la cridi inconscientment, la cridin per tu o t’ignori quan la vols?
A mi personalment l’última, pel que té de decisió insatisfeta, és la que em fa reflexionar més. I a tu?
Avui més que mai pels meus, per vosaltres, per ells i per mi:
Salut


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.