Granollers a 5 de Juliol del 2011
Benvolgut Mayo, alcalde de la meva ciutat,
em felicito de coincidir plenament en dues afirmacions que vostè ha realitzat últimament. En èpoques convulses per la política i els polítics en general, sobretot en la credibilitat i autoritat moral, m’enorgulleix plenament estar d’acord amb el màxim representant polític de Granollers.
Impulsar una llei que organitzi les retribucions salarials dels alcaldes i disposar el PSC de veu pròpia a Madrid són línies de treball que s’han d’obrir, consensuar i acabar incorporant en les nostres corporacions municipals i al partit.
Ara bé dit això deixi’m fer-li dues reflexions:
1.- que cada ple municipal sigui qui disposi de la potestat de decidir la retribució salarial del seu màxim càrrec deixa la porta oberta a decisions vinculades a les majories o a les aliances que es puguin produir desprès de les eleccions i/o a les diverses voluntats, sensibilitats o ètica del ple o de la persona i el seu equip. I és per això que aquests poden ser tan desmesurats per excés com per defecte donant situacions poc entenedores en comparació amb d’altres retribucions dins del mateix o diferents sectors així com lluites entre partits de govern i oposició. La regulació per llei possiblement organitzaria aquest tema. Ara bé, dit això, hauríem de matissar que aquest no només ha de ser adient i just amb la responsabilitat i el treball que el càrrec comporta, estem parlant d’un servei a la societat, per tant també ha de ser comprensible per la ciutadania i la població en general, admissible per la situació econòmica del consistori en particular o de la conjuntura general i coherent amb d’altres del mateix sector de diferent categoria. El que no és de calaix és que, en aquests moments, algunes alcaldies intentin apujar el seu sou en %’s desmesurats quan desprès han o hauran d’aplicar retallades generalitzades per efectes de la baixada d’ingressos. És necessari posar-hi lletra i números. Algunes idees: limitar-ho a un màxim de vegades per damunt del salari mitjà nacional o del sou que la persona rebia en la seva anterior feina, evitant així que la decisió d’entrar a la política sigui merament especulativa. Aquesta última és bastant més polèmica, ho reconec.
2.- referent a la veu pròpia a Madrid seria un pas endavant per començar a posar la C en majúscula i en una posició equitativa com a mínim a la P de les sigles del PSC, tot i que jo crec que el país sempre ha d’anar per davant dels partits però l’equitat ja seria un pas endavant i consti que no només és una realitat del socialisme. Ara bé, això no era així ja? Per tant no es tracta tant de fer la proposta com de fer-la efectiva. Treballi en la mesura de les seves possibilitats dins, que crec que són en aquests moments moltes i el felicito pel que significa de reconeixement al treball, per què a fora es faci visible.
Gràcies per l’atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.