divendres, 26 d’agost de 2011

FESTA MAJOR DE GRANOLLERS 2011: CAPITOL 5. PREGÓ, FLASH MOVE I AL APELO

Granollers a 26 d'Agost del 2011

Un, ja en edat avançada, comença la Festa Major el dia del pregó. És l’inici oficial, extraoficialment fa dies que s’ha iniciat. Digueu-me protocol·lari, ¡protocol·lari!, no cal que crideu. Fins que en Mayo no surt al balcó i dona el toc de corneta, jo quiet. La feina també mi obliga.
Primera nit. Em deixo portar, qui m’acompanya sap a on hem d’anar. D’aquí una estona em deixarà sol, fa guàrdia per la recollida de la filla ja adolescent.
Primera parada: carrer Anselm Clavé. Les guapes blanques em proposen una “flash move”. La definició de “flash” em va bé, la de “move” em fa por.
Flash move a rebentar
Dit i fet, m’ho temia: a ballar. En una pantalla penjada comencen a sortir imatges. Em diuen que és l’escalfament. Braç amunt o braç avall. Ajupit, estirant les mans cap a dalt. Saltant o de genuflexió. Tot apagat resulta que s’han fos els ploms. Descans momentani. Torna la llum. Sant tornem-hi. Repetició de moviments per tornar a la foscor. Em preocupo, ¿fallarà en el moment més inadequat la infraestructura?. I experimento un sentiment d’aflicció solidaria. Tanta feina prèvia i ara ¿tot en orris?. No és just, però la justícia sempre massa lenta, es posa del seu costat i repara l’averia. Un altre cop.
Tornen a sonar les cançons. De les actuals en desconec varies, de les d’abans les recordo totes. Coreografia treballada que en ocasions, degut a la meva descoordinació en el ball, em costa seguir. Giren a la dreta, jo cap a l’esquerra. La multitud va endavant i jo ballo cap enrere. Aixequem el braç dret, semblo tonto i el confonc amb l’esquerra. Em nego a imitar les guapes durant la Macarena, és superior a mi. Em noto ridícul davant tantíssima gent. És Festa Major i  m’és igual. Sona Grease, recordo el moviment, ens l’ensenyen. Braç estirat i dit assenyalant. ¿Seré Mourinho buscant l’ull de Tito? Minoro els moviments, el cos flaqueja. No veig el final, m’han esgotat. Aguanto com puc i haig d’arribar fins l’últim segon. M’encanten les imatges de tancament. Abraçades gratuïtes. Ho hauríem de practicar més sovint. Esbufego, m’ho he passat molt bé, sóc feliç. D’això es tracta.
S’acomiaden de mi, ha arribat l’hora límit de les nenes. Em quedo sol. Decideixo anar cap a la Porxada. No hi cap acte. M’arribo fins la plaça de la religió. Concert laic. Intento moure’m, no puc, ja he ballat pel que dono. M’agrada el que sona, no m’acaba de satisfer com sona.
Última estació: la plaça de les Olles. Sala Apelo. Evoco altres èpoques.
Sala Apelo
Decoració que em porta a reviure moments i il·luminació que em recorda situacions viscudes fa temps. Estic per intentar lligar com feia, no ho haig de fer. Gaudi visual de l’impecable decoració, quina feinada, mentre veig Alaska per la pantalla. Observo les tarimes dels privats amb l'' accés resguardat per cordes i  el segureta exigint el VIP. Estic per prendre una altra copa, però els dos mojitos ja em fan sentir perjudicat. Cap a casa.
Sensació de felicitat, alegria i disbauxa. Avui em ficaré content al llit.
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.