Granollers a 14 d'Agost del 2001
M’acaben de regalar una corbata. És de les que es porten ara, em diu la dona. La crec, hi entén i treballa en el sector. La miro i la reconec posada damunt d’en Pep Guardiola, en porta d’aquestes. Tinc un gran amic que també les porta així. Van elegants. Estreta, res a veure amb les que tinc. La miro: llisa, de color fosc. Elegant i moderna. Vaig a guardar-la.
Busco entre l’armari, exemple del desordre habitual en mi. Separo camises, faig espai entre les jaquetes. Les veig, continuen penjades des de l’última vegada, ¿quina va ser?. M’adono del poc sovint que les faig servir. Les separo dels companys d’habitació. Observació minuciosa.
Una és d’un color rovellat amb graciosos ossos, de Moschino. “Pijo!” En reconec una de la mateixa marca d’un blau brillant completament llisa i que xoca amb la d’un blau més fosc amb el nom de la marca repetit varies vegades. “Marquista!” L’última de color negre amb sanefes més clares. Recordo que els últims honors els hi vaig fer a la del blau llampant. Les veig carques, dec haver-me fet carca.
Són poques i poc utilitzades. En mi és absolutament protocol·lari el seu us. I no sempre. Bodes, comunions, divorcis (que algú els ha celebrat) i per desgràcia situacions fúnebres.
De sobte em fa gràcia saber d’on bé. El nom prové del mot italià “corvatta o cravatta”. L’origen, del mocador que nuaven al coll els genets de l’exèrcit croata el 1660. Desprès evolucions varies fins els diversos dissenys actuals. També hi ha qui diu que es van posar de moda per tapar els botons de la camisa.
La corbata ha estat habitualment patrimoni masculí. Elles hi han entrat en ocasions però les dones fan efímeres les modes, les cremen molt més ràpid. En el món femení és molt complicat convertir una moda en una rutina.
Avui haig de fer-la servir. Agafo la nova. Faig el nus. Tot i què em costa no ho he oblidat. És nus del gros, l’altre, el petit no m’ha sortit mai bé. Passo la part estreta per dins de la tira, miro l’allargada. Per sobre el cinturó: ja està.
Em miro al mirall. Em veig més elegant, més culte, més important. Noto haver canviat de posició social. Transmeto imatge de més seriós, amb més criteri, fins i tot més veraç. Augmenta la meva credibilitat, el prestigi que tinc. La categoria professional ha canviat. Ara m’acceptarien a més llocs, entraria a clubs diferents, formaria part d’altres cercles. Podria treballar en una gran companyia, entitat bancària o de polític de dretes.
M’estreny el nus. El desfaig. Em trec la corbata, l’he estret massa. Em remiro al mirall i m'haig de reafirmar qué sóc el mateix, amb o sense. Ara bé pensava ser un altre amb ella que sense ella. ¿Canvis en la forma o el fons? ¿El que fa una corbata no?
Quines burrades ens muntem a vegades. Què imbècils ens tornem. Qué idiota he estat per un pam i mig de tela.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.