METÀSTASI ALIMENTÀRIA

Granollers a 8 d'Agost del 2011

Maleït món aquest en que uns es moren de fam i altres d’obesitat. Collons de societat si ja no reacciona multitudinàriament davant les barbàries. Quina merda d’organismes internacionals capacitats per engegar guerres d’amagats interessos econòmics però ineptes per entrar ràpidament en acció davant increïbles aberracions humanes. D’on ha sortit aquesta pèssima educació que ha oblidat formar-nos en la solidaritat com a eina de creixement individual. Generalitzo, però el problema és bastant generalitzat.

¿En què s’ha transformat una comunitat que permet la pròpia opulència a canvi de la misèria de l’altra? ¿Com d’insensibles som que no reaccionem davant la mortaldat que produeix la fam, especialment l’infantil? ¿Quina globalització és aquesta que defensa la lliure circulació de capitals i no d’aliments?

Els nostres ulls es mouen 100.000 vegades al dia. Davant l’emergència nutricional de Somàlia, especialment a Bakool i Baix Shabelle, no podem deixar que es tanquin i mantenir-los ben oberts. Em preocupen tots, però especialment els infants, com sempre els més febles. 1,25 milions de nens i nenes necessiten ajuda urgent, 640.000 pateixen desnutrició aguda i 500.000 estan en risc imminent de mort (font UNICEF). ¿Podem seguir ignorant aquesta situació i mirant cap un altre costat?

Miro fotos de la meva filla d’ara i abans. La recordo de més petita, rodoneta, amb aquells “saxons” propis dels infants. Res m’omplia més que observar, veure, admirar. La seva cara, la seva mirada, l’expressió, les rialles, els moviments. Fins i tot aquells plors què a poc a poc es van convertir en paraules per acabar formant minúscules frases. Qualsevol petita informació era estudiada per tal d’arribar a una conclusió final: és feliç i gaudeix de salut. Quina fixació amb la seva alimentació! Els biberons havien de ser de cinc cereals, si en faltava un ja no era el mateix. Era millor passar per la màquina les verdures què comprar qualsevol d’aquells pots que estalvien un munt de temps. La fruita natural, que la de farmàcia no té les mateixes propietats. Més tard el millor peix o tros de vedella, per ella. I així... Menjar i bé era, és i serà primordial.

Ara veig imatges de coetanis de la Joana a Somàlia patint una lenta metàstasis alimentària. Allà, envoltats d’un munt de mosques, contemplo indignat aquelles costelles extremadament marcades que els confereixen aspecte de cadàvers massa innocents. Observo amb ràbia, les panxes prominents que denoten pèssima alimentació. Descobreixo atònit, braços i cames esquelètiques amb les que dubto que s’aguantin o agafin res. I el que em xoca més és l’expressió, la mirada, els no somriures. Manca profunda de felicitat i molta, moltíssima, fam. Comparo amb la meva filla i penso la sort que té.

Immediatament és com si els sentís cridar-me. Em miren i em demanen ajut per viure com a infants, per gaudir de la seva infantessa. Em reclamen ser com la Joana. I penso, hi tenen dret.

Espero que els organismes internacionals facin la seva feina. Però això és tant com espolsar-me part de la responsabilitat. I penso, no hi puc fer res? Últimament no em puc permetre molts capricis però decideixo que aquesta setmana no faré el cafè del migdia. És poc, però molts pocs arriben a ser un molt. Ara mateix des de la meva modesta aportació vaig a col·laborar. ¿Pots renunciar tu durant uns dies a un petit plaer?

Salut
VOLS FER UNA PETITA DONACIÓ. ENLLAÇ DIRECTE