Granollers a 16 de juliol del 2011
Ja fa un temps, ara esta superat, vaig haver d’anar a veure una terapeuta per ansietat. Segons vaig entendre l’ansietat és una reacció física davant situacions de por que ens superen. És una de les moltes formes de manifestació de l’estrès. Les sensacions fatídiques: suor freda, palpitacions, desconcert, pèrdua del control i ofec. La primera vegada em pensava que s’acabava tot.
Ahir es va donar una catarsi en certs ambients econòmics espanyols davant els resultats dels “Stress Test” al sistema bancari. Dels 25 bancs i caixes que es van enfrontar a la prova només 5 no van aprovar.
Un que no es considera expert en el que fa a aquest nivell d’economia, ja em costa prou la familiar i professional, va detectar certa trampa en una part dels resultats.
M’explico: tres de les caixes assoleixen un aprovat just gràcies a què l’Estat els injectarà de forma parcial i temporal 5086 milions d’euros. Els noms ara són el menys important per què avui són aquestes, abans han estat altres i més tard en vindran de diferents.
I ara faré demagògia: la població espanyola a data de l’1 de gener d’aquest any era de 46.949.657 habitants. Si fem un fàcil repartiment d’aquests 5086 milions entre tots, el resultat és de què cada un de nosaltres disposaria de 108.328,00 euros. A mi personalment a dia d’avui aquests diners em solucionarien l’estrès, podríem tots pagar part dels deutes amb els bancs i aquests ingressarien efectiu.
Sóc ignorant però no estúpid i tinc el convenciment de què això és impossible en l’actual societat. Posaríem en perill el capitalisme més especulatiu i tampoc tinc clar que tothom fos capaç d’assimilar la nova situació.
Ara bé si que m’emprenya que entitats privades com els bancs siguin ajudats amb diners públics i no s’utilitzi, de forma proporcionada, la mateixa pràctica amb les persones i famílies més necessitades. Que les caixes acceptin fons de tots mentre procedeixen a continuats desnonaments posant els pisos en processos absolutament injustos d’embargament mentre és refusada un i altre cop la dació en pagament i ara surt una hipoteca que es basa en aquesta fórmula. M’indigna que bancs i caixes sol·licitin ajuts mentre els seus equips directius s’apliquen sous i prebendes absolutament immorals. No m’agrada que els governs i la política vagin de submisos davant un sistema financer que exerceix d’amo jugant a pràctiques “sado”. I així...
Finalment i gràcies a molt d’esforç, tenacitat, voluntat i paciència els símptomes van anar desapareixen. Això si ho vaig haver de fer tot sol, va estar una lluita personal e intransferible. Als directius dels bancs i caixes els hi hem solucionat l’estrès entre tots però és que dubto, desprès de veure sous i dietes, que ni tan sols hagin notat els símptomes de l’ansietat.
Ah i per cert senyor Estat: no espero un ingrés extraordinari però quan pugui pensin en mi i posi’m en el compte el que m’ha de tornar de la declaració que m’estic estressant.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.