divendres, 5 d’agost del 2011

SRA.RIGAU: COM NO PODIA SER D'ALTRA FORMA, LA MÚSICA TAMBÉ NO?

Granollers a 5 d'Agost del 2011

Veure notícia a E-NOTÍCIES

Veure contestació de l'Escola de Música i Conservatori de Vic

Quan jo era petit a casa volien tant si com no que toqués la trompeta i em convertís en un Wynton Marsalis més. El pare em demanava un Do i jo demanava a canvi, en aquella època, ¡un duro!. Sona antic, començo a ser antic. Evidentment el professor, què no cobrava, no podia acceptar pagar. Així que aviat es va acabar la meva meteòrica carrera amb els tres pistons. Llavors era petit i malparit.
Anys més tard, en plena adolescència desordenada i desprès d’una nit llarga estirat al llit i amb el mal de cap propi dels excessos alcohòlics, el pare es posava a practicar notes llargues a les vuit del matí i a la sala del costat de la meva habitació. Dooooooooooooooooo, Reeeeeeeeeeeeeeee, Siiiiiiiiiiiii!. SIIIIIII fot el camp si us plau! pensava jo.
En ocasions, si m’havia vist arribar de matinada, tenia la delicadesa de posar una sordina (accessori que emmudeix lleument el so de l’instrument). Gràcies pare.
La meva relació amb la música havia estat difícil i no havia après res. Ara vist amb el temps el penediment és majúscul. L’educació musical hauria fet créixer enormement les meves capacitats (tampoc és difícil). I no parlo en exclusiu de les capacitats de tocar un instrument musical o llegir una obra escrita en el llenguatge propi. Esta àmpliament comprovat que l’estudi musical des d’edat infantil millora els òrgans sensorials, la sociabilitat, la sensibilitat, la memòria, la coordinació, el càlcul... Segons els estudis, no n’hi ha cap dubte. Però ja ho diuen en castellà: “en casa del herrero, cuchara de palo”. Encara hi sóc a temps.
Sempre he dubtat de posar-m’hi i no entenia per què aquesta educació musical no era obligatòria a les escoles. El que ja fa dies que no dubto i entenc (raonaré aquest entenc) era que les retallades arribarien a aquest sector.
Retallades a sanitat, educació primària i secundaria, en les prestacions a la família... La música havia de rebre. Bé sempre rep i si aquestes havien arribat a sectors estratègics, vitals i que afecten a tota la ciutadania com els anteriors, què no havia de passar amb una activitat extraescolar i molt més minoritària.
Ei, també crido, com en anteriors ocasions, NO A LES RETALLADES EN EDUCACIÓ MUSICAL!. Però si en les altres no m’han fet cas en aquesta encara menys. Vista la importància què històricament li han donat a la música i el nou cicle encetat per aquest govern, ens estranya?. Per això ho entenc.
La consellera Irene Rigau ha comunicat, segons diverses fonts, un descens del 50% dels ajuts a les escoles municipals. Els ajuntaments rebien 600 euros anuals per alumne i ara només en veuran 300. Fins aquí res a dir. Actuació coherent amb totes les altres que estan fent. Ep, potser ens hem passat amb el %? He vist retallades molt més suaus.
Ara bé m’agradaria dir-li a la consellera que no és de calaix aplicar-ho amb caràcter retroactiu i anunciar-ho a l’Agost. Vostè m’ho negarà, apel·lant a no se quina raó, però a mi em dona aires d’incompliment i cert tuf de nocturnitat i “alevosia”.
Incompliment, doncs fer-la vàlida per l’anterior curs significa trencar un compromís envers un servei que a nivell pressupostari ja esta tancat i liquidat. ¿Els hi demanarà a les famílies que paguin el que en tot el curs sabien que no haurien d’abonar? Demanarà als professors que retornin part del seu salari quan aquest ja estava pactat? O potser pensa que han de ser els ajuntaments, ja prou fotuts, els que solucionin la papereta aportant uns diners que la Generalitat els havia promès? No pot ser! Era la seva responsabilitat.
Amb tuf, doncs fer-ho a l’Agost amb les escoles tancades, els equips directius amb els claustres de professors de vacances i les famílies afectades en mil i una destinació, no és de rebut. Millor així no? És la forma d’estalviar-se protestes més grans.
Senyora Rigau, una cosa és reduir despesa, racionalitzar serveis, rebaixar salaris... i l’altre és no pagar. I vostè tampoc vol pagar el que van dir.
Deia Georges Braque: “El jarrón da forma al vacío y la música al silencio”. La gerra de la senyora Rigau sembla buida, per segons què, però espero que la música no es quedi en silenci davant aquesta mesura.
De totes maneres gràcies per obrir-me els ulls. Demà aniré a la meva entitat bancària, reduiré la quota un 50% i ho faré amb caràcter retroactiu. Puc?
Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.