dimecres, 3 d’agost del 2011

CRISIS? CRISIS OF WHAT?

Granollers a 28 de Juliol del 2011

Avui no puc començar d’altra forma que agraint les mostres de suport i acompanyament en la situació que ahir varem viure a casa.

Entre tots vau posar en dubte el títol de la columna. Ep! Continuo considerant-me un ignorant però ahir no em vaig sentir ignorat. MOLTES GRÀCIES.



Hauríem d’haver comprat el model superior; l’altre un pèl més car et quedava millor; per cinc euros més aquell tenia més utilitats; si t’haguessis quedat el més gros...

Temps enrere jo havia dit frases com aquestes. Avui encara les escolto. Són conseqüència del model consumista més agressiu imposat i adoptat pel nostre comportament. Un sistema que no ens dona temps a gaudir del que acabem d’obtenir creant una decepció i una nova perspectiva de despesa davant la insatisfacció. I au a tornar-hi: a gastar que s’ha de fer donar voltes a la roda.

Durant temps hem associat un concepte tan ampli i important com el de la felicitat als béns materials, immobles i a les comoditats supèrflues. Som en funció del que tenim. A millor casa, televisió de més polsades, cotxe més gran o viatge més llunyà... major felicitat. Fins i tot hi ha qui la vinculat a la comparació amb els béns del veí.

Ara molts estem perduts. L’actual situació econòmica ha tocat de ple al nostre poder adquisitiu i per tant a les nostres possibilitats de consum. Hem entrat en una crisi personal: ja no som per què no podem tenir o ens han pres el que teníem. I és que aquesta felicitat és molt fàcil de perdre.

¿I si provem amb un nou model de FELICITAT? Aquella que es pot escriure en majúscules, que no costa diners sinó dedicació, temps i esforç. Parlo de la que esta basada en el que som no en el que tenim.

Fem que ser feliç no vagi lligat als diners sinó als valors i les conviccions. Aquestes no ens les poden prendre ni els diners ni el sistema. Hem de recuperar la prioritat per conceptes que hem perdut en la seva màxima expressió: amor, solidaritat, amistat, tolerància, respecte, civisme, educació...

Està enamorat i gaudir de la sort de compartir amics amb qui desprès de feina i esbarjo ens dediquem a fer activitats de solidaritat, lluitem pel respecte i la tolerància amb els més desfavorits o els diferents, som cívics amb el que és de tots i no oblidem la dedicació i educació  dels nostres fills i l’atenció als nostres pares no costa cap diner i ens pot omplir de felicitat. És un exemple, cadascú pot escriure el seu.

Com deia algú: “no és més feliç qui més te sinó qui menys necessita”. Es tracta de viure d’un altre manera. Es tracta de ser qui som no qui volen que siguem i de canviar les prioritats.

Això llegit fa 24 hores em sonaria a utopia. Avui ho escriu algú que ahir va estar a un pas de perdre part de la seva veritable felicitat.

Salut



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols demano respecte, educació i tolerància.