Declaracions previes del pare de Jorge Lorenzo
Benvolgut “Chicho”,
Perdona’m que et tutegi tot i no haver-nos vist mai, ni ganes, però desprès de llegir el que has escrit no tinc la necessitat de col·locar el senyor davant i donar-te tracte de vostè.
Escolta, potser és el que busques amb les teves darreres declaracions però no canviaré el concepte que tinc del teu fill. A pesar de tu el seguiré veient jugant-se la vida en qualsevol dels circuits i considerant-lo un dels millors pilots i competidors que hi ha. Això si a partir d’avui també l’agafo com a exemple de la millora generacional de l’espècie humana. Anem lents però és un pas.
Ara bé, vull fer-te saber que quan parles de catalans també parles de mi i per tant m’has ofès, estic emprenyat, indignat. Ep, no t’equivoquis!. No m’ofèn el fet de definir-me com a català, al contrari m’enorgulleix. El que em repel·leix és l’absurda simplificació i constant desqualificació que has fet d’aquest topònim en les teves declaracions.
Ser català és una decisió geogràfica, política, cultural i social que no depèn només d’un mateix. Sentir-se català és un sentiment, una il·lusió i una decisió, aquesta si, personal. En ocasions van juntes en d’altres no. Fins i tot és pot ser i sentir només català i això fins a dia d’avui també és democràtic. I que et quedi clar: ser i sentir-se català no vol dir anar en contra de res, ni d’Espanya ni tant sols de tu, tot i que justificacions ara en tindríem.
Anem per parts. M’agradaria explicar-te en primer lloc que “donar pel cul”, expressió que utilitzes, pot ser fins i tot satisfactori per a molts i moltes, és una qüestió d’elecció. Però veig que, pel to amb que ho dius, tu vols fer mal. I tu a mi no em donaràs ni per aquí ni per enlloc. La teva alçada intel·lectual, moral i física no t’ho permet.
Pel que fa al joc de paraules en que intentes unir catalanisme amb feixisme, vas errat. Jo em sento profundament catalanista i absolutament allunyat del feixisme. Ho veus com no pots generalitzar?
Considerar-me enemic dels balears és tant com afirmar que no tornaria a Mallorca, Menorca o Eivissa, llocs que em tenen enamorat. Potser el que et falta a tu és sortir del Circuit de Montmeló i passejar més per Catalunya. Allà dins amb tanta gasolina t’has intoxicat. O i ha alguna altre cosa?
Pel que fa a que necessitem algú que ens pagui la independència, vols dir que no ens surt molt car als catalans el cost de l’actual dependència? Sense ella igual ja ens podríem pagar la il·lusió.
Per cert, no et pressuposis tant important. No ho ets. Ni us vull annexionar ni molt menys eliminar. Tan sols, desprès de mostres d’estimació com la teva, el que no vull és ser dels vostres, al menys dels que son com tu.
I per anar acabant, ja no mereixes més temps, és evident que això, com dius, ho defenses amb els “collons”. Et dono la raó: aquest discurs no pot sortir en cap cas del cervell. Bé al menys d’un cervell que utilitzi certa intel·ligència. El que passa és que a alguns la raó els hi han posat als collons i els collons al cervell. I així anem.
Gràcies per la teva atenció i salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.