SINDICATS: FISCALS PAGATS PER L’ACUSAT

Granollers a 9 de Juliol del 2011

Vagi per endavant que crec en la filosofia que justifica l’existència dels sindicats: defensa dels drets dels treballadors. I deixar clar que em mereixen més respecte les bases d’aquests que les seves cúpules de direcció com en tants altres: partits polítics, catolicisme... Durant anys aquest país va viure en la tirania de l’empresariat i per tant l’existència d’un sistema que lluités pels drets laborals dels milions de treballadors que es trobaven en una situació molt vulnerable era del tot necessari per trobar l’equilibri. Però com en tot en aquest país, donat als extrems i és una opinió personal que suposo que a molts no agradarà però basada en experiències pròpies i d’aquestes cadascú té les seves, hem passat a l’altre costat: l’abús de la protecció del treballador.

No és pretensió d’aquest pobre ignorant fer un tractat sobre els sindicats o el sindicalisme ni valorar els diferents models europeus. Però vagi per endavant, que com espectador, em sorprèn la representació de la que presumeixen quan la comparo amb les xifres reals d’afiliats: un 16’4% del total dels treballadors ocupats segons el Ministeri de Treball i Immigració any 2010 i exposades a la pàgina d’UGT. Algú es veu capaç d’acreditar una majoritària representativitat amb aquest percentatge a qualsevol lloc? I sóc conscient que en les eleccions dins les empreses són molts més els que voten, però els que paguen són aquests. Tanmateix les últimes vagues proposades no han estat seguides massivament el que pot ser un reflex de l’allunyament entre representants sindicals i treballadors. El moviment 15M tampoc en parla meravelles.

Dit això em centraré amb el motiu del títol: el finançament dels sindicats. Vista la xifra d’afiliats i les estructures sindicals és obvi que aquestes no es mantenen amb les quotes dels “socis”.

I em faig la gran pregunta: com es poden finançar les estructures de què disposen amb una xifra tan baixa d’ingressos per afiliacions?. DONCS AMB LA INESTIMABLE COL·LABORACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL. Dues vies a través de les que els hi arriben les partides de diners: una basada en la representativitat i una altra per participació de centrals sindicals en òrgans consultius territorials. I aquesta és la part més transparent. MOLT DE ROTLLO PER EN DEFINITIVA DIR QUE TOTS ELS HI DONEM DINERS INCLÚS JO QUE SÓC AUTÒNOM I NO EM REPRESENTEN.

Però queda una part més opaca que és la dels diners que reben per formació. DEUEN SER TAMBÉ DE TOTS NO?

En total pels dos conceptes hi ha estimacions de què per exemple UGT i CCOO, o CCOO i UGT van rebre prop de 95 milions d’ajuts, si ho heu llegit bé, prop de 95 milions en diners de les entitats públiques. I que no és en total sinó cadascuna d’elles....i afegim uns 5 milions més per altres sindicats.

Dedueixo doncs que els sindicats que han de ser qui fiscalitzin, controlin i denunciïn mesures del govern contra els treballadors viuen per què cobren d’aquest. Això és independència?

Algú acceptaria que el fiscal d’un litigi en qué ell és part acusadora fos pagat per l’acusat? Quina broma de fiscal no?

Salut