Granollers a 30 de Juliol del 2011
Des d’ahir la data del 20 de Novembre s’ha convertit de nou en una icona. El president del Govern ha decidit que aquest és el dia per escollir el seu successor. Unes eleccions que per a molts arriben tard, per uns quants massa aviat i gairebé ningú pensa que es podien haver ajornat fins al final de la legislatura.
A mi el que m’agafa és molta mandra i esgotament davant el que ja conec. Tornaran a disfressar-se de blau o vermell. Trauran un altre cop la de tres franges o la quadribarrada, amb o sense triangle. S’ompliran els carrers de documents de totes les mides i formes amb promeses d’intencions. De nou els arbres es veuran assaltats per cartells amb diferents cares en què tots riuen, retocades o no per l’Adobe, i titulars ben destacats. Nens i no tant nens amb globus, com sortint d’una festa d’aniversari, passejaran orgullosos del regal; d’altres portaran la flor. Paradetes d’informació per tot arreu que deixaran clara la diferencia de recursos econòmics entre els partits i els del moviment del 15M. I estic segur que tampoc trobarem a faltar la paraula canvi.
Els autocars tornaran a omplir-se per “facilitar” l’assistència als diferents mítings. De nou assistirem al ball de bastons dialèctic entre uns i altres per veure qui ho ha fet menys malament ara o abans. En aquest estic segur que no faltarà el tema del català.
Més tard s’escoltaran cants d’alegria per un resultat inesperat i soroll d’armes pel que havia de ser i no ha estat. Uns hauran vist retallada la seva presencia però trobaran justificació per sortir victoriosos al temps que d’altres n’hauran guanyat només tres i valoraran el resultat de forma molt positiva. Fins i tot hi ha qui pot desaparèixer i culparà als seus votants per no haver escoltat bé el seu missatge.
De nou l’argument de la desafecció de la societat envers la política o el recurs del sol que ha fet justificaran el baix nivell de participació i els vots en blanc o nul.
Hi ha qui el dia 21 ja patirà atacs de pànic pels que arriben, d’altres entraran en un desconsol pel que es perd i alguns miraran l’aritmètica per si hi ha alguna possibilitat de fer de molla.
Molta parafernàlia, molt repetitiva i poc atractiva. Algú hi posarà creativitat?
Escolto als que ja no els hi va bé el 20 de novembre doncs recorda la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Obliden que el 20 de Novembre del 1936 va morir també Durruti, anarquista revolucionari. No tenien res a veure ni compartir ideològicament.
I aporto una altra dada: un 20 de novembre es va obrir a Nuremberg la Sala del Tribunal Internacional per jutjar els assassinats de guerra de l’Alemanya nazi. Un judici necessari.
I em pregunto: ¿No podríem commemorar també aquest dia i obrir un Tribunal per jutjar als responsables de la situació actual i als que no han sabut gestionar la mateixa? No seria just un 20 de Novembre portar a judici a tots aquells que han endeutat el país de manera tan alegre? Un 20 de novembre no seria la data apropiada per depurar les obligacions de pagament que ens van assegurar i no han fet? I així...També seria necessari.
I per acabar. El 20 passarà, el que més em preocupa és el 21.Serà millor qui arribi que qui marxa? Esperarem fins llavors.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.