RAC 1 NO VOL PAGAR

Granollers a 29 d'Agost del 2011

Em declaro oient incondicional de RAC1. M’agrada la “Competència” dels Oscars. Segueixo, quan puc, el “Versió” de Toni Clapés. “La Nit” em valora els successos diaris i el “Barça juga a Rac1” o el “Tu diràs” em mantenen informat sobre el Barça. Em defineixo com a “Rac1maníac”. I li agreixo una cosa, m’ha allunyat de la cada vegada més impresentable televisió.

Llegeixo que l’emissora ha emès un comunicat. Friso per un programa nou, confirmar en l’escrit que la dona d’en Pou ja està recuperada, li envio una abraçada des d’aquí, o tal vegada que el Barça ha conquerit un títol nou que desconeixia. Però no, en ell, l’emissora expressa la seva disconformitat amb la decisió de la Lliga de Futbol Professional de fer pagar per retransmetre els partits. És lògica la seva negativa, a mi tampoc m’agrada pagar per tot, ho haig de fer, però a vegades és il·lògic no fer-ho. I explico la versió d'un ignorant.

La LFP (Lliga de Futbol Professional) té tot el dret d’esprémer fins a la sacietat les seves possibilitats d’ingressos. Els clubs necessiten donar la rendibilitat màxima al seu producte. Pels jugadors és imprescindible que tot plegat generi més diners per cobrar o cobrar-ne més. Entre tots ells fabriquen un producte de consum, el posen a l’aparador, li marquen un preu i el venen. Així ho van fer amb la televisió. Així ho faran amb la ràdio.
Els estadis són espais privats. Els seguidors paguen per veure en directa imatges dels partits i no en treuen cap benefici més enllà de gaudir del plaer de la victòria dels seus o del desencís de la derrota. Els clubs paguen als jugadors per fer possible les imatges. Els anunciants paguen per anunciar-se als estadis, mentre les marques de roba esportiva paguen per convertir als equips en anuncis vius. Les teles paguen per retransmetre els mateixos, nosaltres mateixos paguem per veure'ls a la televisió. Aquí tothom paga. Mentrestant, les ràdios ens expliquen el que hi passa i de forma sibil·lina ingressen uns diners amb la publicitat. ¿Han de ser aquestes últimes les úniques amb condonació de l’impost de la pilota?
És cert que per escoltar les emissions de ràdio no pago ni necessito de cap abonament. Però no és menys cert també, que sóc bombardejat constantment per un munt d’anuncis de variats anunciants que deuen pagar per sortir. Al bell mig d’una jugada de “Messi”, una veu m’invita a obrir una “Estrella Damm”, per més tard incitar-me amb la necessitat de fer-me una assegurança amb Regal Auto o provocar-me baveig amb un tall d’ibèric de “jamones el Charro”. És, per tant, evident que les ràdios fan negoci amb les retransmissions dels partits de futbol. ¿Tan descabellat és que els de la pilota vulguin fer negoci amb les retransmissions de les ràdios dels seus partits de futbol? Suposo que al final com sempre, la castanya acaba repercutint en els més dèbils, jo m’hauré de preguntar: ¿ara em volen fer pagar per escoltar la ràdio?

Això sí, senyors de la LFP, qualsevol retribució econòmica hauria de comportar una negociació, un pacte, unes converses. Anunciar-la de forma unilateral, sense previ avís i negant l’entrada als estadis dels locutors i per tant del dret a la informació dels seus oients de forma sobtada, no és la millor manera.

I per acabar en referència al dret a la informació dels ciutadans, personalment crec que fa un munt d’anys que és vulnerat. I no depèn només dels diners. Aquest dret s’hauria de fonamentar en la difusió indiscriminada de la informació de forma veraç i imparcial. Avui en dia el que es fa amb aquest dret, en la majoria de les ocasions, és utilitzar-lo per manipular i condicionar l’opinió de la majoria. Darrere de cada publicació impresa o mitjà audiovisual hi ha un lobby de pressió amb interessos propis. Cadascú disposa del seu color polític, econòmic o esportiu. I en la defensa de les posicions o interessos als que responen escullen els seus directors, presentadors, redactors, col·laboradors o tertulians. No imposen censura però ja s’han assegurat amb anterioritat que no hauran de fer-ho. Això no és dret a la informació, això és manipular amb la desinformació.

Només l’arribada d’Internet ha obert l’espai a l’esperança, ha variat una mica el panorama. Veurem.

Salut