És summament fàcil en l’actualitat fer burles i simplificacions sobre els catòlics i/o l’església i jo no vull caure en la temptació.
És d’una arbitrarietat absoluta identificar a tots amb uns quants del Vaticà. Som terriblement parcials allunyant-nos del col·lectiu per uns pocs de la cúpula i oblidant-nos d’uns molts com Càrites, entitats d’acció caritativa i social. Els pocs reflexionen des de la llunyania, els molts treballen des de la proximitat.
Fem discursos gratuïts quan parlem de l’opulència del vaticà i oblidem l’austeritat de persones com Madre Teresa de Calcuta o Vicente Ferrer. Som injustos quan qualifiquem de llunyans els missatges de l’església davant la realitat social i no escoltem al Pare Manel. És immerescut quan ens fixem nomes en els noms de la burocràcia i ignorem l’anonimat dels que lluiten i treballen, no per jutjar sinó per acompanyar i ajudar en les desgràcies a tants com tu o jo. Ells també formen part d'aquesta esglèsia i jo vull discernir entre uns i altres. Puc acostar-me als propers i allunyar-me dels distanciats.
Avui dono per endavant la benvinguda al Sant Pare, Benedictí XVI, a Madrid sense més, com a qualsevol altre autoritat que visitarà la capital. Els propers dies del 16 al 21 d’Agost es celebra la JMJ (Jornada Mundial de la Joventut ), suposo que es refereixen només a una part del jovent, ¿no?. Esdeveniment que el mateix govern descriu com “d’excepcional interès públic”. Accepto excepcional però si l’interès públic m’inclou, no hi estic d’acord.
Unes jornades que acolliran aproximadament més d’un milió de persones, moltes d’elles joves que segueixen la paraula de Jesús. Respecte absolut pels qui seran, pel que diran i pel que faran. Del que potser diran, quelcom ho firmaré, no pot ser d’altra forma. Però també hi poden haver afirmacions que repudiaré, segur. Ja les he escoltat abans.
Però ara ja una dada em sorprèn. El dispendi econòmic que significarà està pressupostat en uns 50 milions d’euros sense comptar les que generarà la seguretat, la neteja, la sanitat i els treballs per adequar els llocs. Una pasta! Es critica o justifica el dispendi segons els ulls que el miren. Un 70% dels 50 el paguen els “Papa Boys”, però m’és igual.
Ara bé, si que em molesta quan per un costat es proclama austeritat i per l’altre el gerent de l’episcopat justifica la despesa de la trobada amb els ingressos en diferents formes de consum que produirà. M’indigna quan llegeixo les penúries de Càrites per fer front a les noves realitats socials que la crisi ha inaugurat i veig que alguns es gasten aquesta xifra en una festivitat. M’emprenyo quan el dispendi per una celebració és tan ingent i Càrites Espanya, segurament amb molt d’esforç, fa una donació de 100.000 euros, molts però en comparació molt poc, per la metàstasis alimentària a Somàlia.
Demanaria al Sant Pare que en conseqüència amb el missatge de l’església catòlica, anul·lés la trobada, vingués a Espanya i agafés els diners no valorats que posa l’Estat i els dels Papa Boys. Llavors, un moment a Carites a deixar-hi quelcom i avió cap a Somàlia a portar la resta. Això si que seria en benefici de la credibilitat de l’església catòlica i conseqüent amb el seu missatge.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.