Que lleig em veig a vegades en una foto: que si he fet una ganyota, que si m’heu agafat del costat dolent, que si he quedat amb els ulls tancats... Com hauria sortit jo mateix en una si hagués estat feta fa 25 anys i a les 5 de la matinada d’un dissabte? Quantes fotos, en l’era de la digitalització, no passen la meva pròpia censura i són eliminades abans d’entrar a la carpeta de l’ordinador? Bé també haig de dir que sóc difícil de sortir afavorit.
No puc confirmar si la foto a en Jan Laporta vulnera el dret a la intimitat ni sóc capaç de discernir on acaba la persona com a individu i comença el representant públic.
Però dit això, és conegut que una imatge val més que mil paraules i a mi no m’agradaria que les mil paraules que em posessin a través d’una imatge fossin les que em venen al cap al veure l’última instantània del Sr. Laporta.
Senyor Laporta: s’ha deixat. Té sort al gaudir d’una novia 26 anys més jove que vostè però no deu ser pel físic, al menys no el de la foto. Aquesta panxeta prominent que marca un sol abdominal no deixa entreveure una bona alimentació ni un excés d’esport, pilars bàsics de la salut. Cuidi’s que el jovent exigeix molt i en breu no donarà la talla.
Però no és el seu físic el més rellevant sinó que com a representant legítim al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona transmet certs missatges que si em permet em repel·leixen.
Suposo que és conscient del moment crític que molts dels seus representats passen, gent que l’han votat o no, però que han escoltat el seu missatge i la seva voluntat de canvi. Era necessari donar peu a sortir en mig d’aquesta opulència? Moët&Chandon, Cohiba, vaixell... Tots excessos i cars. Per cert, essent tant independentista, trobo a faltar algun producte de casa. La propera vegada presti atenció a aquest detall que d’havans no anem bé però de caves n’hi ha d’exquisits. Els catalans ja no som molt donats al consum de productes propis només falten aquests exemples. I no és la primera vegada.
Però encara és més preocupant confirmar que no és conscient de la responsabilitat que un càrrec públic comporta. No es tracte només de ser sinó que també ho has de semblar. I vostè sembla de tot menys el escollit d’una part de la ciutadania per prendre decisions sobre el que afecta a la seva vida i com tornar el país a una situació si més no normal. Com reclamar a partir d’avui austeritat als governants? Com criticarà alguns comportaments d’altres quan li semblin excessos? Quina ascendència moral i ètica tindrà si algun dia vol potenciar els productes catalans o de Km.0?
Suposo que tot ha estat pagat amb diners privats, però això no val, no n’hi ha prou. El Vaticà també paga els seus excessos amb diners privats però a mi no em justifica res.
I per acabar em faig una pregunta: hauria eliminat la foto abans d’arribar al seu ordinador? No ho tinc clar i això és el que més em preocupa.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.