SEM'en foten?

Granollers a 26 de Juliol del 2011

El passat dilluns el meu pare de 84 anys, en bona salut però un problema de síncopes, va caure al passadís de casa donant-se un fort cop al cap. Jo, que encara era a la botiga de sota casa seva, vaig ser sacsejat pels crits de la mare. 40 esglaons més amunt i esbufegant degut a l’edat, vaig haver de veure al pare inconscient i amb un toll de sang darrera el cap. Com si d’un professional es tractés, primers auxilis i mà al telèfon per trucar al 061. Ell va tornar a obrir els ulls i començava a parlar. De l’altre costat del sense fils una veu em preguntava sobre el seu estat. El metge vista la gravetat em va assegurar l’arribada d’una ambulància del Servei Mèdic d’Urgències (SEM).

En no més de 15 minuts estaven a la nostra disposició. Dos atents professionals van fer les primeres cures. Mesures de pressió, temperatura i no sé que en sang així com pulsacions. No era urgent però si necessari el trasllat a l’hospital.

Amb el seu ajut, un altre cop 40 esglaons més aquest cop per sort de baixada, el pare estirat a la llitera i soroll de sirenes. Cinc minuts desprès ja érem a l’hospital.

En primer lloc agrair el tracte rebut així com la humanitat i simpatia dels professionals. En aquestes ocasions la seva presencia és imprescindible.

En un dels cartells de l’entrada d’urgències de l’hospital llegeixo reivindicacions en contra de les retallades del Departament de Salut de la Generalitat al servei del SEM.

Cerco informació. El SEM esta a la nostra disposició 24 hores al dia i 365 dies a l’any. Suposo que això és degut a què un no tria el moment de necessitar-los. Una de les mesures és retallar aquests serveis 935 hores posant en perill el lloc de treball de 270 professionals del servei urgent i 215 del que no ho és. Segons estimacions les retallades poden comportar que el temps de resposta d’una unitat del SEM tardi entre 20 i 50 minuts en arribar. A Granollers, a on pertany el meu pare, es passarà, segons fonts, de 24 hores de servei a 16.

I des d’aquí envio algunes preguntes al conseller Sr. Boi Ruiz? Fa seu el titular de la columna: se me’n foten les urgències? Espero que no. La propera vegada el meu pare haurà de trucar abans per saber si pot perdre el coneixement a una hora determinada? En segons quins casos, com els infarts, el temps de resposta entre 20 i 50 minuts salvarà vides? La sanitat és una despesa o una inversió? No es pot retallar més d’altres llocs abans de tocar salut?

No fa pas tant de temps em van posar un cèntim de més a cada litre de combustible per finançar el dèficit de la sanitat. Ara tornem a estar igual. Què s’ha fet malament?

Escolti el que hauríem de posar en marxa no són retallades sinó racionalització i contribució directa (no veig relació entre la benzina i la sanitat). Un copagament lògic segons ingressos i exempcions als més desfavorits i aplicar un ús racional dels serveis. Més impostos al tabac i l’alcohol que vagin directes a sanitat. Controlar l’ús de la medicació, evitant l’abús i no atendre a les pressions de les farmacèutiques. Racionalització de les infraestructures evitant duplicitat de serveis en llocs excessivament propers. Eliminació de càrrecs entremitjos abans de fer fora a professionals d’atenció directa al pacient. Desgravacions fiscals a qui disposi de sanitat privada i ajudi a evitar el col·lapse de la pública. I així...

Ara bé demano als responsables que si d’aquí a un mes el meu pare cau no importi ni l’hora, ni el dia, ni el lloc i els del SEM em tornin a ajudar en el temps precís. Ah no, això fins d’aquí un temps que ara a finals de Juliol es posen de vaga!

I per cert només prego per què no hàgim de lamentar alguna mort per arribar tard. Ja va passar fa no gaire.

Avui més que altres vegades, veient el que ve,

Salut