SR. DURAN I LLEIDA, DEIXI JA MADRID

Granollers a 19 d’Agost del 2011

Benvolgut senyor Duran i Lleida,

El tinc ben considerat com a polític. No és difícil avui en dia destacar enmig de tanta mediocritat. No comparteixo amb vostè la visió final de país que propugna. No em molestaria la seva si els drets com a nació de Catalunya fossin respectats en una Espanya “federal” de veritat. Una Espanya amb la que em pogués arribar a identificar, ella s’identifiqués amb mi i em deixés viure plenament amb el que sóc, com sóc i em sento. La que avui en dia m’agredeix em reafirma en els meus pensaments. Ni més ni menys. Això si, m’agradaria s’acostés vostè més cap a un model independentista com el que a mi m’il·lusiona. Amb vots sempre, quan una majoria ho desitgi, amb violència mai, encara que la practiqui una majoria.

M’agradaria entendre aquesta dèria que té per sentir-se important a Madrid. Se li ha suposat sempre un afany per formar part del Govern Espanyol, vostè l’ha negat, jo crec que l’ha tingut en un moment o altre. És més, ha entrat en algunes de les apostes. Lidera i defensa el posicionament d’Unió Democràtica de Catalunya, partit que es declara d’inspiració democristiana. Els principis cristians de la seva ideologia i la fe personal que regeix la seva vida, la qual respecto profundament, l’han portat a sentir-se molest amb el Sr. Rouco Varela. Està enfadat per la manca de reconeixement per part de la Confederació Episcopal Espanyola, en forma d’invitació, a la llista d’autoritats que es reuniran amb Benet XVI, a Madrid. Novament Madrid, Madrid un altre cop, sempre Madrid.

Després de tant de temps a Madrid dona la impressió de no haver estat capaç d’entendre res, o si més no de negar conscientment l’evidencia. Catalunya, els catalans i vostè, només interessen quan, a les matemàtiques per sumar d’alguns, els hi són imprescindibles els dígits dels de la quadribarrada. O ara mateix, quan per rebaixar el dèficit espanyol han d’ofegar la nostra economia i marcar quin és el nostre sostre d’endeutament. Els venim a la memòria quan ens cobren i augmenten el dèficit fiscal (video explicatiu a l'enllaç) i s’adonen del molt, jo diria excessiu, que aportem a les guardioles foradares de la solidaritat mal entesa. Alguna vegada, no hi ha més remei, saben de la nostra existència quan els posem damunt la taula problemàtiques com l’Estatut, rodalies o aeroports. La mosca “collonera” del nord, deuen pensar. I ara, últimament, quan ens han d’envejar per guanyar-ho tot en futbol i tantes altres disciplines esportives.

Però no ens respecten. Estan convençuts que fem molt soroll però el dia després, res de res. Habitualment ens ignoren. Li diu algú que està avesat a la ignorància.

Amb vostè no han fet res fora del comú. L’han ignorat. La cúpula catòlica espanyola ha ignorat al polític català. La reunió política espanyola ha ignorat al catòlic representant de Catalunya. No oblidi que el Sr. Rouco forma part de la Conferència Episcopal Espanyola. Degut a què no disposem de la catalana, passa el que passa. ¿A què emprenya sentir-se ignorat? Doncs a mi em succeeix sovint. Si vol un dia quedem, ho he treballat amb la meva terapeuta.

Gràcies per l’atenció i salut