Al món cada dia hi ha gent que s’emprenya. Ho fa espontàniament, de forma reiterada o viu en un constant mal humor. Es cabreja per motius personals, socials, laborals o sense motius. Molt, poc, una mica o una mica massa. Ho viu de forma individual, ho comparteix amb la parella o ho fa saber a tothom. El d’avui és dels últims.
Un antic treballador del parlament italià, emprenyat i amb voluntat de compartir la seva ira, va exercir de “topo”. Utilitzant el súper altaveu d’Internet va filtrar alguns dels privilegis de la classe política italiana. En principi vaig donar-li la credibilitat que qualsevol document penjat a Internet mereix. Però quan d’això en van plens els rotatius informatius italians, hem de començar a pensar en notícia contrastada.
Entre aquests destaca el restaurant oficial. Les seves senyories poden menjar uns espaguetis amb anxoves, desconec si de l’Escala però els hi aconsello, per 1,60 euros. Podríem començar amb això de primer plat. De segon i per no omplir-se massa i ¿treballar?, un emperador a la planxa per 3,55. I a l’haver fet bondat amb el segon es poden deixar anar i escollir uns pastissos del bufet per 1,74 euros. El servei 0,59. Deixo apart la beguda i el possible cafè, copa i puro. Perdó, puro ja no que està prohibit. En total l’àpat 7,48 euros, servits i ben menjats. ¿Algú ho iguala? Suposo que el restaurant s’aguanta per ajuts oficials que surten dels diners de tots. I no ens donen ni les gràcies!
Però encara sorprèn més el servei exclusiu de perruqueria oficial del que disposen. L’encarregat de tallar els molts, bastants o pocs cabells disposa d’un sou mensual d’11.ooo euros al mes, un sou comparable al del vicepresident dels EEUU o més alt que el de molts dels tan criticats alcaldes del nostre voltant. Aquest perruquer és l’únic que és capaç de guanyar els diners amb la mateixa tasca que ells: prendre el pèl a la gent.
Quina vergonya! Això ja no indigna, crida a la revolució. Quina facilitat per llençar els diners que no són d’ells, són de tots.
I dic de tots ja que penso que nosaltres també som mediterranis/es. Sempre han dit, he escoltat, he pensat que ens assemblem als italians. ¿Vols dir que si en un moment d’oblit de les nostres senyories sortis un rebotat del Parlament de Catalunya o el “Congreso de los Diputados” no sabríem el que no estic segur de ser capaç de digerir? ¿Potser encara podríem superar la vergonya italiana?
Recordant antecedents i molt a disgust meu, prefereixo no contestar.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.