Granollers a 3 d'Agost del 2010
Un que sempre s’ha considerat esportista, mediocre això si, ha freqüentat el gimnàs com a complement i alternativa a l’esport que l’enamora: el “running”, tot i que últimament discutim: té fred de peus de la bici o la natació. Allà dins, i en especial els dies de pluja, he gaudit d’aquella cinta que no s’esgota mai i roda i roda fins l’infinit. He treballat abdominals, pectorals, dorsals, tríceps... qui ho diria veient-me. He escalat als cims del “Tour” amb una màquina de màxima inclinació que m’obligava a agafar-me fort. He odiat els “steps” o la cosa aquella que vibra i sembla que hagis ficat els dits a l’endoll. He nedat essent una de les millors mostres de què el ser humà no esta pensat pel mitjà aquàtic. He vetat la meva participació en allò que et poses a la panxa i et connecta amb uns cables a una maquina que xucla desconec quines grasses. He suat, m’he notat esgotat o adolorit, he estimat o odiat els exercicis. Uns dies m’he vist superheroi, altres ninot Michelin. M’he posat a altes temperatures dins aquella caixa de fusta o he acabat demanant a crits un massatge. En definitiva, he gaudit i patit.
Entre les quatre parets d’aquell santuari de l’esport i el culte al cos he pogut compartir estones, discurs, molèsties vàries, lesions i èxits o fracassos amb amics i amigues.
Allà he vist mirar-se al mirall cossos masculins esculpits, que no m’agraden però són d’admirar i envejar, i d’altres tremendament femenins i amb els que exerceixo de “voyeur”. Haig de reconèixer que la visió d’elles és un més dels atractius per ser-hi, per suar allà dins. He arribat a fer més estona de cinta per la visió que tenia de la del davant pel darrera. Espero continuar anant al gimnàs desprès d’això sense que elles em facin boicot.
És un plaer pels sentits compartir gimnàs també amb noies, noietes, dones i senyores. Tant pel que aporten com a persones com pel que et fan treballar la imaginació. Esforç físic i mental, tot a la vegada. Puc demanar més?
Ahir llegeixo que la cadena Arsenal en el seu espai de Via Augusta fa fora a les seves sòcies per quedar-se només amb els socis. Era l’únic dels seus locals que donava servei de forma mixta. Si jo fos soci em sabria greu, més ben dit m’emprenyaria. Però que collons feu? No estem parlant de fer un gimnàs unisex d’inici, que ho respectaria tot i no compartir-ho, estem fent fora a una part de les que ja són clientes, les del gènere femení.
¿Que no paguen? ¿Que no s’exerciten com qualsevol altre? ¿Que molesten? ¿Que no tenen dret a disposar d’un gimnàs prop de casa? Que són menys?
Quan algú pren una decisió d’aquestes característiques que revoca l’esperit inicial sempre queda cert tuf de discriminació. No és un problema de sexe sinó de gènere. Segons fonts de la direcció no és una decisió per qüestions econòmiques tot i la supressió de serveis i l’acomiadament de bona part de monitors que s’ha produït. Sé que no queda bé que ells ho reconeguin però hauria preferit aquesta justificació. M’estranya però que la manca de beneficis sigui responsabilitat d’elles.
Demanaria a les sòcies dels altres centres que tenen es solidaritzessin amb les expulsades, manifestessin la seva indignació i arribat el punt, es donessin de baixa. I si els socis participen de la protesta, millor. Hi ha gimnasos que respecten el dret de les dones per tot arreu, visiteu-los. Per canviar d’opinió necessitaria una explicació molt ben argumentada.
Per acabar reclamaria als lingüistes catalans, després d’haver escrit i repassat aquest article 10 vegades, que inventessin mots per denominar les coses sense sexe. Entenc que per si sol socis o sòcies no representa a tothom però no puc esta posant els dos cada cop. Fart del s/es,@ etc...
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.