Granollers a 6 de Juliol del 2011
La “lliga de les estrelles”, que sembla ja la dels estrellats, començarà amb 6 equips de primera immersos en procés de llei concursal. A data del 4/10/2010 el deute amb la Seguretat Social per part de nou clubs de futbol era de 3,6 milions d’euros. Media Pro SL, que és qui disposa dels drets de les retransmissions, genera molts dubtes sobre la seva solvència i això podria magnificar aquests números fins l’absurd. I així podríem continuar. Alguns clubs si fossin un país estarien en la situació de Grècia.
És per tant del tot lògic parlar de la bombolla del futbol. Però aquesta es ve produint amb connivència amb les administracions públiques de fa ja temps. I sinó a repassar: 1986- “pla de sanejament del futbol” amb 125 milions d’euros d’injecció de diners públics. 1992- 186 milions més donats als clubs. Per tant no es pot dir que no estàvem avisats. No recorda massa a la immobiliària?
Però a diferencia d’aquesta última que ja ha fet tancar empreses, parar la construcció massiva de vivendes, provocar desgraciadament 300.000 embargaments i desnonaments... la gent del futbol sembla que no es senti al·ludida.
I continuen: El Reial Madrid 382 milions en fitxatges en tres anys, el Barça pretén gastar-ne pràcticament 70 en Cesc i Alexis i no oblidem els gairebé 80 d’Ibrahimovic. I aquests són els que més tenen per respondre, però els altres van fent.
El que em provoca més repugnància és que al final em dona la impressió que part dels meus diners, dels de tots, tornaran a servir per pagar les alegries dels dirigents d’aquests clubs. Tornarem a fer servir el populisme davant la pressió social del moment?. O no recordem el cas del Celta i el Sevilla?
Novament diners públics injectats en empreses privades sense cap exigència ni control: us sona a les aportacions als bancs?
JA N’HI HA PROU! No vull ajudar més segons quines empreses amb els meus diners. O és que algú ajuda a les petites i mitjanes empreses que estan caient, als autònoms que no poden pagar, a les famílies que es queden sense la casa? És que algú es preocupa de què els crèdits ICO i/o ICF arribin a empreses en situació difícil sense la comissió dels bancs? ...
Senyors dels governs, ja sabem que el futbol és una mescla de sentiments: il·lusió, amor, tradició... però sàpiguen que moltes empreses petites i familiars també disposen d’aquests components. I a vostès això els importa? NO! Per tant tractin als clubs de futbol com a una empresa més i controlin, actuïn i racionalitzin aquest món de la pilota que s’està anant a la merda. O agafin una altra idea: enviïn una transferència a mi i a tants d’altres que tampoc estic, estem, per tirar coets i així equilibrem els ajuts.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.