Veure noticia relacionada a EL PERIODICO
Les últimes declaracions del conseller Mas-Colell sol·licitant un nou esforç als funcionaris han donat peu a un munt de tertúlies. En elles he escoltat opinions d’uns i altres, a favor i en contra, defensant o atacant.
Vagi per endavant que em causa profund malestar la criminalització generalitzada de qualsevol col·lectiu i referent al sector públic aquesta sembla instal·lada en molts dels arguments dels “anti” que gaudeixen d’àmplia majoria. Posem a qualsevol funcionari en el mateix sac i això és tremendament injust.
Estic convençut que, ho he viscut, alguns creuen en el seu treball. Paraules com esforç, compromís i voluntat constant de formació són al seu diccionari professional. Fins i tot fan més hores de les que els corresponen o posen els cinc sentits en solucionar problemes a qui tenen davant. Ara bé seria faltar a la veritat obviar que d’altres, i tots tenim experiències pròpies que ho confirmen, passen l’estona, dediquen més temps a l’esmorzar que a treballar o senzillament quan els necessites no hi són. És evident que alguns gaudeixen d’un salari èticament molt discutible però és obviar la realitat que també hi ha mileuristes. És conegut que molts disposen d’un contracte blindat però d’altres no. I així...
I pregunto: no us ha passat mai això en una empresa privada? No recordeu cap trucada o visita als serveis d’atenció de telefonia i electricitat o heu hagut de solucionar cap problema a una caixa del supermercat? No creieu que alguns directius cobren massa mentre els treballadors són acomiadats?
Per tant no comparteixo aquesta “funcionarifòbia” que sembla instal·lada en la societat. Si més no per respecte als que ho intenten fer amb professionalitat o els que estan en precari.
Dit això tampoc entenc un dels arguments de defensa dels mateixos funcionaris o “pro” davant les crítiques. Els hi he sentit repetidament.
Argumentar que han d’estudiar i passar unes oposicions em sembla dèbil. O és que pensen que molts altres no ho han de fer?. Estudien anys d’universitat, màsters o reciclatge i acaben presentant un currículum que amb sort els porta a un examen oral o escrit a la mateixa empresa que els ha de contractar. Ah i també hi ha molts aspirants. Si senyors això també passa.
Justificar doncs que el lloc de treball esta assegurat per haver fet uns estudis i aprovat unes oposicions si més no em sona a injust davant l’altre part de la societat.
El funcionariat necessita d’una reflexió i reestructuració clara que defensi les seves condicions laborals a la vegada que el faci creïble davant la societat i sigui respectat per tots.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.