FESTA MAJOR DE GRANOLLERS 2011: CAPÍTOL 1 LA TRIA

Granollers 22 d’Agost del 2011

Bon dia Festa Major de Granollers. Bona tarda Blaus i Blancs. Bona nit Blancs i Blaus. Som-hi amb la xerinola, la gresca i l’alegria. La ciutat ha de bullir, l’hem de cremar per després apagar-la. Fa dies que la noto esmorteïda.  És l’hora del despertar de bèsties, bestioles, capgrossos i gegants per abandonar Roca Umbert i ocupar carrers i places. Bastoneres, MacHagum, dansaires, dracs i dragonets. Mirarem de tocar el cel amb els Xics, cremarem amb el foc dels diables o les dames de foc, per apagar-ho tot amb aigua. Si, foc, aigua, terra i vent, els grans elements. Rajoles i rajolers, enrajolada de carrers i carrers plens de rajoles amunt i avall. Pavelló ple, sorpresa agradable. Corda de grans, petits amb molta corda. Molts indignats volen il.lusionar-se amb l’Ajuntament en flames, flamejarem la realitat amb els versots. Ens posarem la sardina a la boca i la botifarra al forat ¿?, fa por. Ballarem a l’estil de “Bollywood”, la salsa ens farà moure, acabarem esgotats fent tai-txi o ioga per respirar profundament i tornar a engegar. Caminarem, ¿algú vol córrer?, alguns la correran tota la nit.  Amunt les gralles, baquetada als timbals, tocs de fusta a les bateries. A viure els concerts per acabar desconcertats. Suposo repetirem veu acompanyant els actes, però aquest cop vindrà amb la bufanda blaugrana. Tastarem Gintònics, fumarem en pipa, consumirem barreges en gots de plàstic. Després reciclarem el plàstic en lloc especialitzats i l’alcohol en el nostre especial cos. Sortirem sols, amb nens o família. Utilitzarem la programació global o la familiar. Festa Major de crisis, imaginació sense crisi per la festa. Ha arribat l’hora: grans i petits; avis, adults i joves; encollats o sense colla, la Festa Major ja és aquí.

I amb ella el gran enigma que l’acompanya: ¿ets blau o blanc?. Fa 28 anys que l’escolto, més de mitja vida que la contesto, massa temps per reafirmar-me.  Sóc blau, la meva filla és blava i la meva dona, en la seva línea de contradir-me, blanca. S’havia d’escollir i havíem de comprar el mocador, la samarreta o les dues coses no vagi a ser que no ens signifiquem amb suficient contundència. Jo blau que el blanc em recorda els merengues. Jo blanc que el blau és de dretes. Els amics són blaus, els coneguts blancs. Uns són més pijos, els altres més hippies. Som més, us falta gent, guanyarem nosaltres o vosaltres perdreu. La meva colla fa més soroll, vigileu que aquest any esteu molt callats.

Amb el temps la pregunta em recorda a una altre amb aires de repte ¿a qui estimes més, la mare o el pare? ¡Collons a tots dos!. No vull trobar-ne a faltar cap. Els necessito als dos.

I em pregunto si la Festa Major de Granollers podria existir sense uns o altres. ¿Us la imagineu només de blanc o tan sols de blau?¿No necessiten els blaus del blancs i els blancs dels blaus? Cada cop sóc més d’un blau emblanquinat o d’un blanc que blaveja.

Salut