Granollers a 24 d’Agost del 2011
Surto de treballar. Carrer Barcelona amunt, direcció plaça de la Porxada. Des de lluny diviso un veí observant una espectacular tanca a l’entrada del seu domicili. ¿Tanca? Allò emergeix de terra com una protecció barata antidisturbis o una d’aquelles barreres que es posen als concerts per evitar a les multituds acostar-se a l’escenari, això si de concert sense recursos. Només hi manca la cinta de la guàrdia urbana. Encara la veig mig despullada, deslligada. Imagino al veí, com un delinqüent, amagat i sortint d’amagat del seu cau. Penso en unes obres, en la caiguda d’una part de la faldilla del balcó, en una cortina per amagar jo què sé. Fins i tot agafo por. Més tard llueix allà al mig, amb el vestit verd i les lligadures que no la deixen escapar de les parets del costat. Té cert aire sadomasoquista. Ha intentat decorar-la.
El veí torna a ser fora mirant el fruit del seu treball d’autoprotecció. Mi acosto. Parlo amb ell i em diu, tot resignat, que ho fa obligat. Intenta evitar que se li pixin a dins aquests dies. Recordo que a la meva botiga, l’entrada també esta endinsada, jo mateix he assistit a la perpetració de l’acte. No parlo d’una pixada, si no d’un excrement, encara més fastigós. I l’entenc. Mànega, aigua, lleixiu, pal de melena i a netejar. Dia si, dia també. Emprenya molt el rastre, molesta l’acció i encara més la visualització de la conseqüència de l’acció. Em diu: ésla Festa Major. Després ja ho trauré.
El veí torna a ser fora mirant el fruit del seu treball d’autoprotecció. Mi acosto. Parlo amb ell i em diu, tot resignat, que ho fa obligat. Intenta evitar que se li pixin a dins aquests dies. Recordo que a la meva botiga, l’entrada també esta endinsada, jo mateix he assistit a la perpetració de l’acte. No parlo d’una pixada, si no d’un excrement, encara més fastigós. I l’entenc. Mànega, aigua, lleixiu, pal de melena i a netejar. Dia si, dia també. Emprenya molt el rastre, molesta l’acció i encara més la visualització de la conseqüència de l’acció. Em diu: és
Recordo imatges dels dies desprès de les festes d’altres anys. Ampolles per terra, gots trencats, vidres esperant que algú si faci mal. Caixes de pizza, pizzes sense caixa exercint de publicitat gratuïta per a l’empresa que les ha posat al forn. Papers, cartrons, cartrons que aquest any no podrà recollir segurament l’Ajuntament. Carrers amb olor a orina, orina per qualsevol dels carrers. Vòmits de mala digestió o d’indigesta alcoholèmia. Fins i tot femta, no acusem aquest cop a cap gos, ha estat un amo que es comporta com un gos. La ciutat convertida en l’abocador de la disbauxa i l’alegria mal entesa.
I finalment el judici de molts. Veredicte d’uns quants: la Festa Major embruta, deteriora la ciutat i la converteix en contenidor de la porqueria dels eixelebrats.
No hi estic d’acord. La Festa Major no hi té res a veure més enllà de servir d’amplificador de l’incivisme normalment d’uns quants que ara s’han multiplicat durant uns dies. Si, utilitzar qualsevol racó per deixar la merda i la porqueria és una irresponsable responsabilitat individual que no té a veure amb l’acte lúdic.
L’incivisme és un problema col·lectiu de solució individual. És una qüestió principalment d’educació. No, no és la Festa Major , sóc, som, sou, jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres. Aquests dies hauríem de fer un esforç per no donar arguments als que sense altres arguments els molesta la celebració.
A veure si el proper any el veí es pot estalviar la feina. L'he vist preocupat.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.