Granollers a 4 de Juliol del 2011
El que hauria de ser fàcilment comprensible per la majoria de la societat com són els drets d’autor, la pròpia entitat que els ha de gestionar (SGAE) i els seus directius ho han convertit en l’enemic públic numero 1 i amb les darreres acusacions per part de la fiscalia els han deixat a l’alçada del betum.
Anem per parts, qui pot negar que una persona que treballa de la creació disposi dels drets de les seves creacions i cobri per la seva reproducció, còpia o utilització?. Jo al menys no. Com qualsevol altre treballador, els creadors, han de viure del seu esforç.
Dit això, tot allò que esdevé un dret pot provocar rebuig en una majoria quan s’acosta a l’absurditat. Les últimes actuacions de la SGAE han ratllat l’absurd. Intentar cobrar a una petita perruqueria per posar la ràdio si més no és discutible. Cobrar per drets d’autor en aquelles activitats absolutament altruistes i sense cap més ànim que el de col·laborar amb els més febles, és no entendre res. I així...
Però el que em rebenta més és el cànon digital. I no tant per la forma o el fons, sinó pel que porta implícit,. i m’explico: posar sobre un cd un impost per si vulnero els drets d’autor abans de què ho hagi fet és equivalent a no respectar un dret fonamental, la meva presumpció d’innocència. Em tracten com a delinqüent i lladre abans de ser-ho.
Tot i el meu cabreig amb aquest tracte durant temps jo si vull respectar el seu dret a la defensa i a ser considerats innocents fins que no es declari el contrari. Ara, que si qui m’ha assenyalat com un lladre sense ser-ho és qui ha robat més que ningú als creadors tindrà la seva gràcia.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.