i s’acosta anar a currar...
Sí, les colles “curren”, i molt. No es veu, no s’escolta, fins i tot a vegades ni s’intueix. Però el divendres abans ja són per tot arreu. Ara un decorat, ara una barra, ara un espectacle. Monten aquí, desmonten allà. Posen aquesta decoració a la plaça, o decorem de plaça el carrer. Cop de martell aquí, encintada allà, broca del 3, tornavís de creueta. Jo m'hi poso a les 7h, tu a les 10h, ell a la tarda. I tot això per un simple somriure dels molts que els seguiran.
Granollers fa festa...
No en fa, és la festa. No n’hi ha un altre d’igual. Potser no sóc imparcial però se me’n fot. Igual que en l’amor, com la meva dona, cap. Participativa, engrescadora, fascinant i fascinadament diversa. Seductora amb la gent, gent seduïda de tot arreu. La seva crida atrau una munió impensable, una riuada que munyeix la ciutat. ¿Hi cabrem tots? Estirem la corda, passem rajoles, juguem a dómino, ballem i saltem. Ens enlairem ajudant a fer castells o ens ajupim per què no ens cremi el foc. Fonem l’Ajuntament i ens fonem esperant la ració de paella. Botifarra a la boca, bocabadats davant de tantes coses a fer. Seguim als rajolers, omplin un pavelló habitualment massa buit, fem l’onada i comptem per acabar descomptats amb el resultat. Àrbitres de gris, que segons l’any, semblen haver-se posat el Blau o el Blanc. I acabem esperant la sortida al balcó del resultat final.
i no pensa en l’endemà...
No cal, ja ens hi faran pensar. Ara tocar gaudir, omplir la ciutat de diversió, de reptes, d’alegria. Som i serem de la disbauxa, del poc seny, de tancar les vacances com cal. Ballarem, demà ens la faran ballar. Riurem, potser demà plorarem. Competirem de forma sana, insana competició demà a la feina. Ens acomiadarem de l’oci, donarem la benvinguda a la rutina. I ho farem pensant que amb molts “endemàs” tornarem a ser avui. Però això serà l’any vinent.
Quan l’agost culmina...
Tots hem de tornar. És igual si hem estat a Platja D’aro, Salou, Les illes Balears o les Balears del Pacífic. Hi hem de ser, és massa especial com per notar la nostra absència. Ja ho fèiem, ara no ho volem fer. La Festa Major ens imanta allà on som. Grans, petits, no tan grans ni tan petits, tots a Granollers, és Festa Major.
i comença a fresquejar...
No ho he notat. Potser les temperatures marcaven baixada, però la calor de la multitud invita a treure’t la roba. Les altes temperatures del foc dels diables o la cremada de l’Ajuntament només s’apaguen uns minuts durant el “correaigua”. Suem amb l’estirada de corda o ens acalorem pensant en què no ens caigui una rajola. El sol aclapara, la pluja ens visita però no s’atreveix, només amenaça una estona.
la gent es transforma...
Es col·loca les vestimentes de les seves colles. Mocador blanc, camiseta blava. Barret dels diables, faixa dels xics. Es vesteixen de dames de foc o de bastoneres. El blau cel dels geganters o la indumentària dels MacHagum. Van de guapes blanques o de dracs i draguets. Es posen sota bèsties i bestioles, toros o torets, capgrossos i gegants o gegantones. Tot és del color de la transformació.
tant se val qui guanyarà...
És el millor d’aquesta festa. La competitivitat basada en la participació. Això sí, al final alegria o desencís. Uns a revalidar títol el proper any, els altres a pensar en com canviar l’últim resultat.
Visca els blancs, ei! ei! ei! ei! ei!
Si visca! Blancs de virginitat perduda, perduts enmig de tantes activitats com generen. Sempre diuen són menys, sempre semblen més dels que diuen. Mans de plàstic, barres de so percutit, percussions de tota mena. No heu guanyat, però ni molt menys heu perdut. Ho sabeu, el proper any la clau pot ser vostra.
visca els blaus, ei! ei! ei! ei! ei!
Si visca també! Marea blava per tot arreu. Els acompanya una imatge de nocturnitat despreocupada, però es preocupen com els altres per posar la festa a dalt de tot. Han bufat com mai, i amb els desplegables manuals han deixat clar a qui pertany la festa d’aquest any. Sí, la paraula va sortir del balco, i amb l’aire va bufar el nom d’un guanyador: Blaus. Gestioneu bé la victòria i penseu que l’any que ve serà més complicat.
blancs i blaus ara és l’hora d’estripar...
Alguna camiseta de donzella blanca o sirena blava estriparia més d’un que ha estripat la seva samarreta davant l’assetjament de la multitud. Ho hem estripat tot més que mai.
Anirem a ballar a la Porxada.. .
O a qualsevol carrer o plaça. Música per tot arreu. D’orquestra, de grup de rock, de gralles i timbals. Melodies d’avui, d’ahir, de sempre, esperem que algunes de mai més. Sons de partitura elaborada, crits d’elaboració etílica que també sonen per part d’algun sense partitura. Música laica a la plaça catòlica, catòlics han quedat alguns veïns amb el volum.
i de festa, de festa...
Sí, sense parar. Tot és ple de festa. Cerca un racó qualsevol i la trobaràs. És per tot arreu. Aprofitem l’ocasió, això només passa un cop a l’any. Després la ciutat dorm al tanatori de la tristor diària, de les nits de vetlla silenciosa per la mort.
ballarem fins a la matinada...
Encara que hàgim de matinar. Ballarem amb la música, ens la faran ballar la munió de desitjos, desitjarem no haver de ballar tant. Matinarem per ballar a primera hora, hores en què no s’hauria de ballar, ens mourem.
i veurem sortir el sol...
Amb els serveis de neteja intentant fer desaparèixer la multitud de rastres de l’orgasme nocturn. Recolliran llaunes, caixes de pizzes, cartrons de la menys noble de les sangries, papers i paperassa de la més diversa consideració. A cop de mànega lliscarà l’aigua buscant al desmanegat que va confondre’s d’orinal. Posarem el que no sabem per desenganxar excrements que només tenen del gos, la cara del seu amo.
I després a la “plaça del cony”...
Cony de plaça, mira que és lletja. I de la seva lletjor en fem santuari de lletges perversions. Ens “enconyem” amb algun cony que “s’enconya” amb allò del que els acudits han fet tanta conya.
vinga a beure i a beure...
Barres de l’onanisme alcohòlic arreu. Gots reutilitzables, Blancs i Blaus, amb els beuratges més diversos. “Mojitos” de ràpid resultat econòmic i horrorosa qualitat gustativa. Alcohols de garrafa barrejats sense sentit amb “litrones” de refresc. Begudes que et donen ales o ales que et fan marxar de segons quines begudes. Això sí, degustem bon cava i millors gins tònics.
ja veurem qui seran els millors...
¿és important? ¿no ho són tots? La festa els proclama millors als dos.
el diumenge ho diran al balcó...
Els de sempre. En aquesta ciutat les cares són les mateixes fa temps. Serà per què ho fan bé, si més no en això de la Festa Major.
Salut i fins l’any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tan sols demano respecte, educació i tolerància.